Un mal home, Godzilla i el pobre pagès

Amb motiu de les festes de Misericòrdia, Bravium Teatre ha portat als carrers i places del nucli antic de Reus «El carro dels romanços», una proposta teatral que escenifica textos de la tradició oral i escrita local, i que vol recrear les formes de comunicar de l’antiga literatura popular de fil i canya. Dalt d’un carro, a l’estil de quan, segons la veu popular, Josep Ferré Queri improvisava els seus romanços enfilat dalt d’una escala –i que el propietari de La Fleca tenia cura d’anotar– o com quan els venedors d’aquest producte de consum popular recitaven o cantaven les composicions.

Una experiència interessant perquè ens apropa a una forma de literatura, en clau de llegat del passat, que pot ser reinterpretada o reinventada, potser, amb continguts del present. En tot cas, aquest carro dels romanços ens porta tres temes que formen part del nostre patrimoni immaterial local. Immaterial, perquè, malgrat haver-se conservat per escrit, adquireix el seu valor quan s’expressa amb la veu.

El Capitel·lo és una balada popular, coneguda arreu de Catalunya com La dama de Reus –així fou publicada ja al segle XIX com a text pretesament històric– que explica una història malauradament encara vigent en tantes guerres: la del militar que exigeix favors sexuals a una noia a canvi d’alliberar el seu marit, presoner. Un tema que es podria generalitzar a tants abusos de poder com es produeixen arreu. La traïció –el marit acaba penjat– acaba en venjança sagnant quan la dama, que ha refet la seva vida al servei del rei, li clava tres punyalades al Capitel·lo. Una versió recitada i interpretada –narrador, militar, dama, marit– que no desmereix la versió, amb la tonada més comuna, que tantes vegades li hem escoltat cantar a Jaume Arnella.

carroromanços1

Les hassanyes de la puça meravellosa del romanç del Queri són predecessores, al segle XIX, dels monstres prehistòrics que el còmic i el cinema van popularitzar al segle XX. Un animal que creix fins a esdevenir gegantí, que ho devora tot i a tothom, que és perseguit i atacat per l’exèrcit a trets i canonades –en diverses ocasions, aconseguint fugir– fins que és mort a la fi i les seves restes són ben aprofitades. Tot això en clau d’un humor que frega molt sovint l’absurd i que havia de divertir encara més als nostres avantpassats, que prou ho fa, en el present, als assistents a l’actuació dels membres del Bravium Teatre. Un text amb un fort regust d’improvisació oral, amb rimes que condicionen el fil argumental, amb un ritme prou àgil que només la interpretació permet copsar.

carroromanços2

La vida del pagès és el tema d’un llarg romanço, de títol prou explícit –Curiosa relació de la vida dels pagesos, comparada ab la d’alguns senyors que no treballan–, probablement un dels textos que traspua més crítica social dels que ens ha deixat en Queri. Potser no tant avui, que es pot escoltar amb més o menys curiositat, com en un context en què allò que explicava era la realitat quotidiana de molts dels oients. Descripció –avui diríem etnogràfica– i denúncia es barregen en aquesta peça, una de les més interessants de la producció de fil i canya reusenca del segle XIX.

Cal felicitar, doncs, a Bravium Teatre per la iniciativa que ens permet valorar com la comunicació que implica el folklore no es pot entendre sinó es vinculen formes i continguts. Això sí, passant una estona prou entretinguda.

(Fotografies de Marc Navarro)

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Un mal home, Godzilla i el pobre pagès

  1. Retroenllaç: Torna el carro dels romanços | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s