El drac Badalot de l’Arboç

Aquests dies, moltes persones –i, sobretot, la canalla– que passen per la vorera de davant del Museu, a la plaça de la Llibertat, s’aturen un moment per a contemplar la figura d’un drac que evidencia el caire de les exposicions que, en aquest moment, es poden visitar a les sales obertes: festa i foc són trets comuns d’«Ara toca festa», l’exposició sobre les festes majors reusenques, i «Pirotècnia de festa», una mostra temporal sobre els usos i la funció dels focs d’artifici en tota mena de celebracions.

El Badalot actuant en pròpia plaça

En els darrers anys, el nombre de figures festives existents a Catalunya ha augmentat notablement. Entre aquestes hi ha les que representen animals de foc que, compartint amb altres —com els gegants— el fet de ser un referent d’identitat local, aporten a la festa els components d’espectacle i de participació que comporta l’ús de la pirotècnia.
Entre el bestiari de foc, la figura més comuna és, encara, el drac. Hereva d’una antiga tradició de presència en el folklore, associada moltes vegades a l’infern. Al país trobem dracs centenaris, com els de Vilafranca del Penedès, Solsona o la Bisbal d’Empordà. N’hi ha també de més nous, com el de Reus, de diverses formes i mides.

Molts cops, les seves mides i característiques es vinculen estretament a la població on surten. El drac Badalot de l’Arboç, amb els seus vint anys d’existència, n’és un bon exemple: del nom, procedent de la toponímia local, a les mesures —que li permeten de passar pel carrer més estret de la vila— o a l’espiera de la peça, que reprodueix l’escut de la vila, la figura vol ser un element que identifica la població.

El drac, instal·lat a l’exposició

El Badalot és obra de l’artista vilafranquina Dolors Sans. Té cinc caps, amb trenta punts de foc. Pertany al Ball de Diables i els vestits dels portadors —la seva colla és formada per vint persones—, a l’igual que els dels diables, foren decorats seguint el model que va iniciar el gravador vilanoví Ricart a mitjan segle XX. De fet, la forma dels seus caps, les de les ales i urpes, s’inspiren també en motius locals: els dibuixos dels vestits o l’esgrafiat de la capella de Sant Antoni de l’antic Hospital de l’Arboç.

El Badalot a Reus, el 2009

S’acompanya del toc dels tabals. El drac ha actuat, conjuntament amb el Ball de Diables o per separat, en nombroses poblacions de Catalunya —entre aquestes, Reus, on fou també drac convidat a la diada de Sant Jordi de 2009– i a altres indrets de l’Estat, a França, Itàlia, Portugal i Suïssa.