Una festa a l’ermita del Roser de Vilallonga

Aquests dies, Vilallonga del Camp celebra la seva fira i festa del Roser, amb un programa que combina activitats culturals i de culte a la Mare de Déu del Roser, que a la població compta amb un santuari, edifici d’orígens medievals –conserva elements de gòtic popular–, modificat al llarg dels segles, ubicat a la carretera que va de Vilallonga al Rourell, al costat del cementiri.

ermitaroser

Ermita del Roser (Font: Viquipèdia)

Com tantes ermites i santuaris dedicats a la Mare de Déu, el de Vilallonga fou un indret de devoció popular on acudir en cas de necessitat col·lectiva, situació de sequera, fam o epidèmia, i on celebrar aplecs i festes solemnes després d’allunyat el perill.

Ens poden servir d’exemple les que van tenir lloc a l’entorn del Roser d’octubre, el 1886, després d’un període d’epidèmies –còlera– que sacsejaren els nostres pobles. El programa de les festes, que van tenir lloc el 9, 10 i 11 d’octubre, anuncia al migdia del primer dia –com era costum en moltes festes– una tronada per a anunciar la festa. A la tarda, van arribar els Xiquets de Valls. L’endemà:

«Al rayar el alba, después de una atronadora salva de morteretes saldrán a recorrer las calles de la población, la música y “Xiquets de Valls” con sus tradicionales dulzainas y tamboriles.
A las nueve y media, con asistencia del Ex. señor Arzobispo y del ayuntamiento se cantará un solemne oficio por la música de Valls […] Finalizado el acto, los “Xiquets de Valls” levantarán sus atrevidas torres en la espaciosa plaza de la iglesia.
A las cuatro de la tarde saldrá la procesión que después de recorrer la población se veriflcará el solemne acto de volver la Virgen a su palacio completamente restaurado.
A las diez de la noche se disparará un bonito ramillete de fuegos artificiales bajo la dirección de un acreditado pirotécnico de Reus y una comparsa de diablos disparará un sinnúmero de carretillas, pues son mas de 2.000 las que tienen pedidas.»

L’endemà hi va haver ofici a l’ermita i, al vespre es va disparar un castell de focs a càrrec del mateix pirotècnic, suposo que l’Espinós, de Reus. Segons el Diario de Tarragona, el 1886 feia més de mig segle que no se celebrava la missa a l’ermita. I afegeix:

«También por algunos aficionados se hace venir la colla dels Xiquets de Valls. Como es de suponer, en todas las funciones habrá el correspondiente disparo de morteretes, que animarán más las fiestas.»

La presència del ball de diables, l’encesa de tronades i els castells, com en altres poblacions, semblen prou comunes a la festa major de Vilallonga, algun cop acompanyats de danses o balls parlats com el de Serrallonga, anotat el 1871. Amb tot, la premsa de l’època molt sovint esmenta la celebració, però sense entrar en massa detalls.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s