Amb converses i cançons…

Molts cops hem comentat que la salsa de les jornades i congresos es troba tant a les converses i als debats fora de la sala d’actes –o a l’exterior de l’edifici, si els participants són fumadors– com en les ponències o comunicacions. O a l’hora dels àpats i de l’esbarjo nocturn. Les activitats organitzades aquest cap de setmana a Reus en són bon exemple.

Sense desmerèixer en absolut el contingut de les intervencions a les segones jornades sobre pirotècnia a la festa, que trobareu reflectit en la crònica que surt al web de Carrutxa, no és menys cert que la feina que s’ha fet –més enllà de les comunicacions sobre festes on la pirotècnia té un paper significatiu– ha estat important.

Potser perquè, malgrat que vivim en una època de xarxes socials i connexió permanent, de treball a distància i de relacions virtuals, el contacte directe, la conversa presencial,  l’emoció que hom pot copsar la descripció d’una vivència, el comentari davant l’objecte físic d’estudi, aporta coneixements i experiències que costa molt més, si es pot, transmetre, en format digital.

No insistiré, doncs, en el balanç positiu d’unes jornades que, sense volien arribar a cap conclusió específica, han servit per fer evident la voluntat de trobar-nos i continuar parlant de pirotècnia i rituals festius, de canvis en les celebracions i pèrdua de funcions històriques, d’interpretació de la normativa legal, de massificació o de necessitat de reinventar moments en la festa més íntims per a la comunitat que la genera…  bastint una xarxa que, sense renunciar en absolut als recursos tecnològics, es fonamenta en les persones.

El dissabte, finalitzades les jornades, va tenir la seva culminació –ja entrada la matinada del diumenge– en un sopar, organitzat pel Correllengua 2013 a Reus, amb mostra de cançó improvisada amb la participació de membres de l’associació Cor de Carxofa. Una sessió de cant on les corrandes i garrotins amb referències al foc d’artifici va sovintejar –hi havia qui portava preparat el vocabulari– i que és un altre exemple de com, a l’entorn d’una pràctica cultural concreta, es poden generar col·laboracions que possibiliten organitzar actes o impulsar programes de recerca i difusió.

Amb converses i cançons, doncs, teixint complicitats. Tot plegat en un ambient engrescat i engrescador que ens ensenya que la cultura popular s’estudia, però sobretot, es viu. I el dilluns arriba per recordar-nos que la quotidianitat continua.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s