Valeri Serra i Boldú

Ara que la pràctica de les cançons de pandero ha agafat nova embranzida –com ho han fet altres modalitats de cançó improvisada– i s’organitzen jornades d’estudi a l’entorn del pandero quadrat, convé recordar la figura de Valeri Serra i Boldú (1874-1938), estudiós del folklore català que dedicà una part significativa del seu treball al recull d’aquest repertori de cançons de text breu –a cops, improvisades; a vegades, reelaborades a partir de models preestablerts o repetides davant situacions comunes– com són les cançons que les dones acompanyaven amb el so del pandero. Ho va fer en el marc de l’estudi del folklore del Roser, ja que bona part de les noies que interpretaven aquestes cançons –majorales, priores, pabordesses– formaven part de confraries sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser. També va treballar altres gèneres de cançó curta, com les cançons de ronda o de treball, les festes populars, les rondalles… Entre les seves obres podem esmentar, és clar, Cançons de pandero (1907), amb pròleg de Joan Maragall i aplegades més posteriorment en el volum Cançons de pandero, cançons de ronda (1982), Calendari folklòric de l’Urgell (1915, amb una edició de 1981), Llibre popular del Rosari. Folklore del Roser (1917, nova edició de 1988), Folklore de la pagesia (1918, reeditat el  1987), les seves col·laboracions a l’Arxiu de Tradicions Populars, o els seus nombrosos articles a la premsa, sense oblidar el monumental Llibre d’or del Rosari a Catalunya (1924). El 1898 va conèixer mossèn Cinto Verdaguer, de qui en fou col·laborador, compartint el seu ideari de catalanisme catòlic i coservador, fet que motiva que bona part dels seus estudis fossin dedicats al folklore religiós.

dibuixpanderoXIX

Dibuix d’un pandero del Roser, del segle XIX

Nascut a Castellserà, Serra i Boldú va fer les seves recerques, fonamentalment per les comarques de ponent del Principat, tot i que en el Llibre d’or recull aportacions d’altres indrets, tant pel que fa a costums com a repertori literari i musical. El 1984 es va celebrar el centenari del seu naixement a Bellpuig, població que atorga els premis de cultura popular que porten el seu nom.

En els seus treballs destaca especialment la importància dels goigs, que valora com a forma de literatura popular a cavall entre la transmissió oral i l’edició impresa dels textos. Per al coneixement del seu treball,en l’àmbit del folklore del Roser, és prou interessant l’article publicat recentment per Ramon Miró Baldrich, «La investigació de Valeri Serra i Boldú sobre el Roser», a Urtx. Revista d’humanitats de l’Urgell (2013).

L’obra de Serra i Boldú ens ha aportat un corpus de repertori importantíssim–tot i que podem intuir una selecció de materials en funció del seu pensament– i valuoses informacions sobre els costums populars que formen el context de les antigues cançons de pandero.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Valeri Serra i Boldú

  1. Retroenllaç: La recerca de Serra i Boldú sobre les cançons de pandero | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s