La recerca de Serra i Boldú sobre les cançons de pandero

Els estudiosos de la cultura popular que, entre altres temàtiques, hem treballat els gèneres breus de literatura popular com són les cançons de pandero, de ronda i de dansa, tenim en l’obra de Valeri Serra i Boldú una font de coneixement cabdal.

canpandero

Rellegint els seus articles, en trobo un que em sembla particularment interessant. Parla de cançons de pandero i mostra la inevitable interacció entre l’investigador i l’objecte de la seva recerca. Amb el títol «De una excursión folklórica. Alberola–Tragó de Noguera», publicat a La Vanguardia el 3 de novembre de 1928, Serra i Boldú descriu la seva visita a un poble que no coneixia, però on hi tenia una cosina, de nom Júlia.

«Como en estas excursiones conviene siempre tender las redes para pescar lo que se presente, se me antojó que por su situación debía de ser Alberola un pueblo donde todavia de cantaban ‘cançons de tambor o pandero’ por las mayoralas del Roser. Hece poco que ha dejado de practicarse esta costumbre. Las administradoras de la Virgen del Rosario no van ya a las casas donde se celebra una fiesta con el tambor, sino que van únicamente con la azafata o “bacina” de la Virgen […] Pero es tan reciente el caso que retienen todavía en la memoria las más bellas piezas del repertorio. Mi misma prima me soltó estas lindezas:

Ramellet de moraduix,
gran jove, tinc per a dar-vos;
ramellet de moraduix,
primer morir que oblidar-vos;
ramellet de moraduix,
ramellet de carmesí,
aquí m’ho podeu conèixer,
que us amo fins a morir.»

En segueix un altra –podeu consultar l’article a l’hemeroteca digital de La Vanguardia– i després explica com el van portar a visitar dues senyores de més de noranta anys que en sabien moltes però en recordaven poques. A la fi, marxen cap a Tragó de Noguera on el capellà fa cridar la majorala del Roser. La noia comença a cantar i el folklorista arronsa el nas, constatant que la difusió dels materials pot comportar la seva reintroducció en el folklore oral:

«—¿No le gusta a usted ésta? Precisamente he empezado por las que yo conceptúo más bonitas. Como que las aprendí en unos artículos de La Vanguardia…»

La informant, però, no es va preocupar i n’hi va començar d’altres, inèdites per al col·lector, amb una excel·lent interpretació que va agradar Serra i Boldú.

Aquells eren temps i llocs on era fàcil aplegar cançons. La dona de la casa on va fer estada, a l’hora de sopar, n’hi va cantar més. I l’endemà van anar a buscar una antiga majorala:

«Copiamos, copiamos, y cuando camino de Alberola nos disponíamos a montar en nuestra cabalgadura, una buena mujer que venia del campo con un fajo de hierba en la cabeza, se nos acerca y nos dice:

—Por si le gusta ésta, escríbala usted antes de marchar.

Adeusiau, amiga meva,
deu-me la mà i no ploreu,
que els ulls de la meva cara
ploraran quan no ho veureu.
Adeusiau, amiga meva;
adeusiau, amiga bona,
deu-me la mà i no ploreu,
maneu-me si en res sóc bona.»

Nosaltres hem fet les nostres recerques arribant en cotxe i enregistrant primer en cinta –cassets–, i ara en digital.  Afortunadament, sense acabar «maltrecho, con los riñones quebrantados y un total magullamiento» de fer camins a llom de ruc o mula. Però, personalment, més d’una vegada he acabat recollint tradició oral al carrer, abans de marxar, perquè alguna persona sabia que era al poble «pescant» com diu Serra i Boldú. I vaig conèixer una senyora d’Ulldemolins, excel·lent cantadora i amb repertori inesgotable, que, poc després de sortir publicat el nostre Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant, ja cantava els romanços d’altres poblacions amb les tonades que sabia. Com la majorala de La Vanguardia.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s