La cançó improvisada als països de la Mediterrània

Caramella, la revista semestral impulsada per Carrutxa, Tramús i Solc que és a punt d’arribar al seu número 30, ha anunciat per a començaments de 2014 la publicació del segon llibre de la col·lecció iniciada amb Una persona amb un sac penjant. Viatge musical per les Illes Mediterrànies (Creta, Sicília i Balears). Aquest segon volum és obra de Josep Vicent Frechina, coordinador de la revista, i porta per títol Pensar en vers. La cançó improvisada als països de la Mediterrània.

L’anunci de la publicació s’ha fet amb una crida al micromecenatge, que, en pocs dies, ha assolit els objectius que inicialment s’havia proposat, però que continua obert amb voluntat d’impulsar altres propostes vinculades a la revista, com l’indret web o l’organització d’activitats.

L’èxit de la convocatòria reflecteix, sens dubte, l’interès que en l’actualitat existeix respecte les formes tradicionals de cançó improvisada a Catalunya —dels garrotins, les nyacres o les corrandes a les cançons de pandero o les jotes de ronda— i de la plena vigència, en les seves diferents variants, de les gloses balears i el cant d’estil valencià… Un interès en la pràctica que podeu veure reflectit en diverses entrades a aquest blog, i en la recerca, com ho mostra la jornada recent sobre el pandero quadrat, al Priorat.

«La cançó amb text improvisat és una de les manifestacions populars més esteses al llarg i ample del planeta: rara és la cultura on no hi haja deixat rastre o encara no mantinga una vigència considerable.

En les societats tradicionals aquesta cançó improvisada jugava un paper decisiu com a vehicle expressiu de la comunitat, com a mecanisme regulador de tensions socials i com a instrument de resolució de conflictes. En els contextos urbans moderns, el seu paper ha canviat substancialment, però continua exercint d’element de cohesió grupal, de generació i ratificació d’identitats col·lectives i de socialització alternativa.

El fenomen de la cançó improvisada ha estat, en els darrers anys, ben estudiat en l’àmbit castellanoparlant —la seua implantació és grandíssima en els països hispanoamericans i també en Canàries, Andalusia o Múrcia— o al País Basc, on el bertsolarisme és una de les pedres angulars de la cultura euskaldun.

Pensar en vers vol afegir-se a aquest moviment d’estudi i difusió del repentisme centrant la seua atenció en la seua pràctica als països de la Mediterrània i, especialment, a casa nostra.»

D’aquesta forma es presenta el llibre, que proposa una reflexió sobre la tradició d’una manifestació oral, dinàmica i efímera en el temps —només anotada pel recull— antiga i de múltiples funcionalitats i que experimenta en el present una considerable revitalització.

pensarenvers

El llibre, acompanyat d’un CD d’àudio amb mostres antigues i contemporànies de bona part dels gèneres estudiats, ens vol apropar a la cançó improvisada a la Mediterrània: el chacarrà del camp de Gibraltar, el trovo de l’Alpujarra, el trovo de Cartagena i Múrcia, el cant valencià, la jota de l’Ebre, les cançons de pandero, les corrandes, els garrotins o els balls cantats a diversos indrets de Catalunya, la glosa a les Balears, el chjama e rispondi de Còrsega, les gare poetiche a Sardenya, les mandinades de Creta i el Dodecanès, el tsàtisma de Xipre, el ghana maltés, la poesia en ottava rima de la Itàlia central, els ashik turcs, el zajal al Líban, la hida i altres gèneres de cançó improvisada a Palestina…

Tot plegat, un bon motiu per a endinsar-nos en el coneixement d’unes pràctiques culturals que contextualitzen i ubiquen, dins una àrea geogràfica àmplia de tradicions diverses, unes formes de cançó que redescobrim en la proximitat. La campanya de micromecenatge ofereix des de l’adquisició del llibre fins a diverses maneres de col·laborar en el projecte de la revista, amb subscripcions, el primer llibre de Caramella, o la col·lecció sencera de revistes publicades fins avui.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s