Carme Casas: «Jo vaig militar sempre»

«I em vaig incorporar a la lluita amb el Partit Comunista de Saragossa, vaig passar a la direcció del partit. Al cap d’un any el partit havia crescut, el treball havia tirat endavant, al Leandre l’havien traslladat a Tarragona, li havien fet judici i l’havien condemnat a mort. I a Saragossa es produeix la caiguda de l’organització del partit: els amics estan detinguts. Jo em dono a la fuga, vaig estar dos mesos fugada fins que em van detenir a Madrid, al metro. Entro a la presó de dones. Saragossa fou una presó molt dolenta […] El Leandre estava condemnat a mort a Tarragona, hi va estar quatre anys i se’n va passar dotze a la presó. Li van conmutar la pena de mort l’any 1949, quan jo vaig decidir estudiar infermeria. Jo estava a Madrid i se’m va fer la situació una mica difícil, vaig veure que em tornaven a buscar i vaig decidir venir a Tarragona.
[…] Jo vaig militar sempre. En arribar a Tarragona amb aquesta situació, vaig contactar amb el PSUC a través d’una mestra de Reus que es deia Pepita. Aleshores, el partit, vista la meva situació, va donar l’orde que se’m deixés una mica de banda. Jo representava un perill.»

 Testimoni de Carme Casas Godessart a Dolors Joanpere, El temps d’unes dones (2007).

Fragments de memòria personal d’una dona, nascuda a l’Aragó, filla d’un mestre lliurepensador, que als tretze anys vingué a Catalunya i als quinze ja militava a les JSU. Que va viure la Guerra Civil i que, a l’exili, va ser enllaç de la Resistència i fou perseguida per la Gestapo. Que retornà a l’Estat el 1944 per a continuar la lluita, i patí la repressió mentre el seu company, el Leandre –mort fa poc , als 101 anys d’edat–, era a la presó. Que com a sindicalista –a l’hospital, com a jubilada– i com a comunista, va continuar lluitant per una societat més justa, més humana i més solidària. I, sobretot, més pacífica, com explicava en les seves intervencions des de l’experiència viscuda, com una d’aquelles «dones del 36» que van aportar el seu testimoni a les generacions més joves. Memòria d’una dona militant que ara ens ha deixat físicament amb un llegat de compromís amb la transformació social.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s