Calendaris d’advent

Sembla que la producció de calendaris d’advent –amb dues dotzenes de finestretes que allotjen alguna sorpresa– va en augment i, fins i tot, hi ha qui parla de moda. Aquest sembla un costum força recent i arribat d’altres terres. Llegeixo a la xarxa que els primers es van publicar cap a mitjan segle XIX i la seva interactivitat consistia a haver d’enganxar una estampeta en el dia corresponent. Ja ben entrat el segle XX es van començar a publicar els calendaris amb finestretes, darrere les quals s’amagava una xocolatina. Tot plegat, per a comptar els dies que falten per Nadal, ja que l’advent és el període anterior a la festa del naixement de Crist, amb què s’inicia l’any litúrgic.

calendarisadvent

Podem ubicar aquesta difusió de la pràctica, d’una banda, en la globalització del costumari nadalenc que universalitza algunes pràctiques. Però, sobretot, podem interpretar l’èxit –si més no, relatiu– de la proposta en la tendència de la nostra societat a laicitzar les festes religioses en convertir-les en joc de canalla.

Efectivament, per a moltes d’aquestes publicacions el Nadal és la diada de fer cagar el tió –o que arribi el santaclaus, segons l’edició– de les vacances, del menjar o dels regals. Follets i personatges de la mitologia nòrdica, passats pel sedàs, han substituït sants i santes. Potser resta algun angelet, ésser ben integrat a la religiositat eclèctica del nadal globalitzat.

Si voleu, és una mica el que també passa amb Tots Sants i el seu carnaval de canalla disfressada de monstres de videojoc. O, sobretot, amb la moda de tallar-li les cames a una pobra vella, la quaresma, i fer-ne activitat escolar, ara que les restriccions en el menjar o les prohibicions sobre el ball han passat a la història. Costums que han perdut el seu significat per a esdevenir joc infantil per a comprar quan arriben les vacances, els torrons o la mona.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s