Tirar pel dret

La pregunta per a l’anunciada consulta de 9 de novembre em sembla ben representativa de l’estil de fer política de la nostra comunitat autònoma: embolica que fa fort i alguna cosa en treurem. En el cas –que per ara sembla força improbable– que la consulta fos acceptada pel govern espanyol i es pogués realitzar amb normalitat, el resultat seria –possiblement– complicat d’interpretar. Pregunta confusa, però útil per obrir el camí a terceres vies i pegats finals. Potser hauria estat més senzill preguntar si volem ser independents, sí o no. I, en tot cas, per als que no aspiren a la independència si volen formar part d’una confederació, d’un estat federal, de l’estat de les autonomies o ni això.

I malgrat tot, i amb totes les limitacions que vulgueu, el fet que la consulta es proposi, amb data i doble pregunta, i que –amb major o menor dificultat– es pugui fer evident la voluntat de la ciutadania d’una part del país de construir el seu futur al marge de l’Estat espanyol ha estat suficient per obrir la caixa dels trons, o com diuen els de la CUP, de fer evident el conflicte democràtic entre el poble català i l’Estat.

Per això no cal atabalar-se. La resposta des del poder espanyol, govern i oposició, partits i premsa, ha estat clara i ràpida: res de res. I l’habitual violència de l’Estat –encara no massa la física, potser, però sí l’econòmica, la mediàtica, o la lingüística…– anirà en augment, amb alguna pastanaga pel mig per a aliment dels ases. I complirem amb el ritual de dialogar i demanar permís a qui, de bon començament, ja s’hi nega. I convocaran eleccions plebiscitàries si no s’autoritza la consulta. I arribarà un dia que, esgotades totes les suposades vies d’una determinada legalitat quedarà clar que només desobeint es podrà avançar cap a la llibertat.

Mentrestant, podem quedar-nos jugant amb el #sisi, esperar que una espardenya posada dins d’una gàbia, canti… o treballar, des d’una pràctica de compromís amb les persones i les seves necessitats quotidianes, de mobilització per la transformació social, de defensa de tots els drets que ens volen arrabassar al país sencer, per construir una majoria de persones disposades a tirar pel dret i a desobeir un marc legal que ens ofega i ofegarà. Per bastir no només un estat suposadament propi amb les mateixes desigualtats i altres corruptes, sinó una societat diferent, més justa.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s