El simbolisme de la llum al solstici d’hivern (2)

[Algunes notes més]

Podríem dir que la commemoració cristiana del naixement de Crist arrela en la celebració del renaixement –o el triomf– del sol, el Natalis Solis Invicti romà, que el cristianisme converteix en el Natalis Domini Jesu Christi. Al segle IV, en el concili de Nicea, amb  la cristianització de l’Imperi romà, es va fixar la data del naixement de Jesús en el 25 de desembre, atenent a la celebració solar, tot i que ni el dia ni el mes del naixement de Jesús es coneixia. De fet, els primers cristians van dubtar sobre quin dia havien de commemorar el naixement de Jesús, que durant un temps se celebrà el 6 de gener.

Tauroctony_BM_Sc1720

Imatge del déu Mitra. British Museum

La celebració cristiana del Nadal es pot connectar al culte a Mitra, una divinitat solar d’origen persa, introduït a l’Imperi romà al segle primer abans de Crist i que perdura fins al segle IV, en competència amb el cristianisme. Les figures de Jesús i d’aquesta divinitat persa presenten semblances, com el fet d’haver nascut de mare verge, haver estat adorat pels pastors poc després del seu naixement o ser un enllaç entre déu –Ahura Mazda, entre els perses– i la humanitat, redimint-la amb el seu sacrifici. El naixement de Mitra se celebrava el 25 de desembre i era conegut com a déu del sol i de la llum. El mitraisme es representa amb una creu dins un cercle, que simbolitza el sol.

Cal tenir en compte aquest caire commemoratiu per a entendre que, des d’un primer moment, la celebració tradicional del Nadal incorpora components pagans. Les demostracions d’alegria pel naixement del redemptor, la reunió de la família, els excessos en el menjar i el beure, els regals, connecten, sinó en el fons que els justifica, en les formes de celebració amb les saturnals romanes, les festes de desembre de disbauxa i carnestoltes.

Han passat més de 1.600 anys i la nostra celebració es troba impregnada pel cristianisme, tot i la pervivència de creences, ritus i costums de la religiositat pagana. Però encara, la festa actual, entre el Nadal cristià, el laic i el consumista,  barreja signes cristians i pagans amb personatges fantàstics de recent creació, que pouen a la vegada tant de referents cristians com pagans.

En aquest context, les tradicions nadalenques que reflecteixen la importància de la llum són  prou significatives: en aquesta època, per exemple, omplim les nits de llum amb la il·luminació excepcional dels carrers. La llum ha estat sempre una necessitat i un signe de festa. En el temps que els carrers de les viles eren foscos cada nit –abans de la il·luminació diària amb gas o electricitat– les lluminàries eren el primer senyal de festa. I Nadal és la gran festa de l’any, en un moment en què les nits són més llargues.

Però el simbolisme de la llum també es fa present en la litúrgia: Crist és la llum de la redempció que ve a treure la humanitat de les tenebres on es trobava des del pecat original. O en les representacions del teatre popular nadalenc, amb el contrast entre la terra i l’infern.

(Continuarà)

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El simbolisme de la llum al solstici d’hivern (2)

  1. Retroenllaç: El simbolisme de la llum al solstici d’hivern (1) | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s