El simbolisme de la llum al solstici d’hivern (i 3)

[I acabo aquestes notes –per a una xerrada– on només s’apunten unes idees que, en tot cas, podeu treballar i desenvolupar a partir de la bibliografia i materials que trobareu a la xarxa]

En l’actualitat, associem les llums de Nadal a la promoció comercial. Les il·luminacions criden al consum, diuen, i per això l’enllumenat s’activa unes quantes setmanes –en el cas de Reus, un mes– abans del 25 de desembre. El cert és que la llum ha estat, de sempre, un component essencial de la festa. Sense llum, abans de generalitzar-se l’enllumenat públic diari –elèctric, en algunes ciutats, anteriorment, de gas– les nits als nuclis urbans eren d’absoluta foscor i hom havia de sortir al carrer amb un fanal. Encendre les teieres o graelles era una necessitat, però també un signe de festa.

Les il·luminacions nadalenques són, així, una forma actual –que també trobem en altres celebracions– de les antigues lluminàries excepcionals de les grans diades. I tenen també un especial significat en aquestes nit, les més llargues de l’any.

llumnadal2

En l’actualitat, les il·luminacions són més simbòliques que funcionals i molts cops tenen un caire només decoratiu, d’acord també a la voluntat d’estalvi d’energia elèctrica.

Altres costums vinculats a la llum els trobem en pràctiques que han arribat, fa més o menys temps, al nostre país, procedents d’altres tradicions, com en el cas de l’arbre de Nadal, pròpia dels països del nord d’Europa on l’arbre –generalment, un avet o altra conífera de fulla perenne– simbolitzava la connexió entre la terra i el cel. La il·luminació de l’arbre nadalenc, amb l’encesa d’espelmes, forma part dels rituals de la nit de Nadal en alguns països. No menys significativa és la cerimònia d’encesa de les llums –elèctriques– de l’arbre, en altres. En definitiva, l’arbre nadalenc ha estat un arbre il·luminat i amb guarniments –boles, garlandes– que reflecteixen la llum.

L’encesa d’espelmes, per guarnir la casa, la taula en els àpats nadalencs, o com a part de costums específiques –com les corones d’advent, en alguns països europeus, amb quatre espelmes, una per cada diumenge del periode– és ben pròpia d’aquests dies.

Això, sense oblidar totes les tradicions del cicle hivernal que, des d’aquests dies tenen el foc de combustió com a protagonista, fogueres de Nadal i torxes amb manats d’herbes aromàtiques com l’espígol, la nit de Nadal –la Fia-Faia– o la nit de Reis, per exemple.

llumsnadal1

Del sol als enllumenats, de la llum al foc, treballat els costums del cicle nadalenc ens permet apropar-nos a l’arquitectura i a la distribució del temps en forma de calendari, al paper del sol i el significat de la llum en diferents mitologies i a la cultura cristiana, a les formes d’il·luminació dels carrers… En definitiva, a copsar l’evolució de la nostra societat i les metalitats col·lectives a partir del canvi en les condicions de vida de les persones.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El simbolisme de la llum al solstici d’hivern (i 3)

  1. Retroenllaç: El simbolisme de la llum al solstici d’hivern (2) | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s