De Nadal a Carnaval, festes de fadrins

Sant Esteve és el segon dia de Nadal i el primer de Carnaval. De Nadal a Carnestoltes –diuen– set setmanes desimboltes. I en aquest cicle festiu que culmina amb el Carnaval, els Innocents són encara la primera celebració on podem reconèixer el caire trangressor o crític de la festa- Tot i que avui només en resta algun rastre en les inofensives llufes, les notícies més o menys inversemblants que publica la premsa –a cops prou difícils de diferenciar de les reals– i algun costum local, com l’enlairament del reconegut Speteck reusenc, aviat festa universal d’interès tradicional.

«Las fiestas de esta villa poco tienen de notable. Las Navidades e Inocentes, hoy decaídas, eran consideradas muy notables por todos los habitantes de la comarca. Consiten en una mascarada por sus efectos, aprovechándose la ocasión para criticar la gestión municipal o comentar algún lance pintoresco acaecido en la población y hasta pedir mejoras a la autoridad. La segunda parte de la fiesta consiste en hacerse con dinero para el culto, que se procuran subastando verduras y hortalizas robadas a la vista de sus dueños por la mañana del mismo día, y además con la franquícia de conducir a la cárcel pública todo individuo linchable, por así decirlo, sea o no de la población, y retenerle en ella hasta abonar algunos céntimos. Verdad que el liberado mediante la propina voluntaria, puede tomar revancha, con gran contentamiento de toda la población reunida en la plaza vieja. Por la noche, amén de continuar las prisiones, se baila al son de una gaita o de una murga al efecto contratada según los fondos del santo disponible.»

Enric Raduà, Datos para el estudio médico-topográfico de García (1891)

A la Ribera d’Ebre, a Garcia, per Sant Esteve els fadrins es feien seu el poble anant a robar verdures pels horts que després encantaven a la plaça i tancant a la presó a qui venia de gust, fins que el deixaven anar a canvi d’una penyora. A la dècada de 1980, alguna persona gran del poble –com el Miquel, nascut el 1897– em va poder explicar la festa a partir de la pròpia experiència:

«Per Nadal que per a fer uns quants quartos, ficaven dos homes de guardians a cada carrer de la vila, i sortien uns hòmens amb uns carros, això el dia de Nadal, amb uns matxos. I es presentaven en un hort d’aquests, que ja hi vivia gent en cases i els carregaven cols, pataques, carabasses… i allò ho portaven cap a la presó. I allò, a l’undemà de passada la festa de Nadal, allò ho encantaven. Aquell fruit lo encantaven i el que donava més quartos ho prenia.
I encabat, si passava una noia corrent per allí per la plaça, li deien:
–Tú has caigut en munta. Si no mos dones un ralet, cap dins de la presó.
–Ah, no en porto cap de ral!
–Doncs, cap a la presó!
I se la fotien a l’esquena, i se la carregaven i cap dins a la presó.
Les feien estar un ratet dins la presó.
–Què vull sortir!
–què si no ens pagues deu cèntims…
Questió de tranquil·litat de la joventut.»

Costums de fadrins, per a tranquil·litat del poble.

Aquest altre article parla de més costums de fadrins per Innocents

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s