La festa de Sant Blai a l’Aleixar

La festa major de l’Aleixar per Sant Blai, el 3 de febrer, havia estat una de les festes de més anomenada del periode hivernal al Baix Camp, aplegant força visitants dels pobles de la rodalia i de la ciutat de Reus. Un prestigi que ja apuntava la Guia de l’Aleixar (1985): «podríem aventurarnos a afirmar que aquest caire de Festa Major entre les festes majors li ve per la tradició i el renom que ha merescut durant el temps que ens han precedit.»

Efectivament, un cop d’ull a la premsa dels segles XIX i XX ens aporta nombroses informacions: de forma continuada, sobre la celebració de la festa i la notable presència de forasters; i, alguns anys, dels actes que formaven part del programa. Aquí en teniu algunes pinzellades:

Com és tradicional la festa començava el dia abans, amb l’anunci: repic de campanes i, molts anys, tronada. Les notícies de tronades a l’Aleixar sovintegen al llarg del temps, en diversos moments de la celebració.

tronadalaleixar

No hi faltaven els oficis religiosos: missa solemne, amb música, i professó, als que assistia –o no– el consitori, segons el moment. El dia de Sant Blai s’anava a l’ermita, a poca distància del nucli urbà. Un romiatge que concentrava molts assistents d’altres pobles.

Un dels actes principals era el ball de plaça: ball de coques acompanyat d’orquestra o banda, però també algun cop de formacions de corda i, fins i tot, cant. A la dècada de 1870 s’anunciava que el Cego d’Ulldemolins –un personatge molt popular del qual hem recollit alguna cobla per tradició oral– improvisaria algunes rondes –probablement, a ritme de jota– per acompanyar la dansa.

La Guia de l’Aleixar també esmenta el record del ball de canterets. Aquesta era un dansada ritual, segons descriu El correo de la provincia, el 1894

«A las nueve y media de la mañana del día tres, salió la procesión en dirección a la ermita de San Blas, donde se cantaron los gozos del santo, regresando, finidos estos al templo para dar comienzo a los divinos oficios […] A las dos de la tarde, se dió principio al tradicional baile de tortas, en el que nuestras simpáticas y agraciadas mayoralas lucieron hermosos trajes, llamando así poderosamente la atención del gentió inmenso que presenciaba tan divertido espectáculo. Llamó también la atención, las caprichosas cestas en las que se guardaban los cántaros que habían de servir de regalo para las mayoralas.»

Sembla que el costum de ballar les coques es va acabar en els primers anys del segle XX. En un escrit al Diario de Tarragona, el 1925, un aleixarenc es lamenta:

«Recordamos que en nuestra infancia se celebraba el baile de tortas en la plaza, para cuyo regocijo se contrataba todos los años al ciego de Ulldemolins, que con su violín llevaba la alegría a los corazones de nuestra juventud.  El típico baile lo empezaban las lindas y simpáticas mayoralas, guapas mozas que eran escogidas entre lo mejorcito de la buea sociedad. […] Desde que no se celebra el baile de tortas que la fiesta ha perdido aquel aire tradicional y popular que antes tenía, se pierden los ingresos que producía y son menos los forasteros que asisten.»

A més de ball de plaça és feia ball a l’envelat i, segons el moment, als cafès i societats existents al poble. També s’acostumaven a fer rondes pels carrers,  amb la música, anant en primer lloc a casa de les autoritats locals i del capellà.

Al llarg dels anys, hi ha documentades formacions d’alguns pobles de la comarca. Per exemple Riudecols (1877), Montbrió (1878), Alforja (1884)… I, per exemple, el1904 es contracten tres orquestres, de Valls, la Selva i Riudecanyes, que fan ball al Centre la Unió i als dos cafès del poble. El 1908 venien de Reus.També sabem de la presència de grallers, com els de Roda, el 1880.

A banda de les tronades, no hi faltava algun espectacle pirotècnic. El 1886, el castell de focs anà a càrrec del reusenc Josep Murgades (a) Escala. I encara hi havia altres activitats, com l’enlairament de globus o les actuacions d’acròbates… El 1888 llegim al diari reusenc Lo Somatent:

«Ab numerosa afluencia de forasters dels pobles comarcans y en especial d’eixa ciutat d’ahont hem tingut la vera satisfacció d’hostejar algunas distinguidas famílias, celebrà nostre poble lo divendres prop-passat la festa major de Sant Blay […] En las tardes hi ha hagut lo tradicional ball de cocas a la plassa, y ha vingut a donar més animació a la festa las funcions acrobáticas que per destres gimnastas tingueren lloch en lo matí y tarda del divendres en la mateixa.»

Tot i que, com els periòdics s’encarreguen de destacar, no hi solia haver incidents, com en totes les concentracions de gent, de tant en tant, hi havia alguna picabaralla. Significatives foren les de 1876, a les acaballes de la guerra, amb els components de la milícia reusenca.

Els joves eren els promotors de la festa. Majorals i majorales encapçalaven el ball de plaça. El 1878 es van organitzar en dues colles que rivalitzaren per organitzar els millors actes. En anys posteriors, la competència entre cafès i societats tenia el mateix efecte.

I com totes les festes majors s’acabava amb aquella jornada que ni es festiva, ni s’acostuma a treballar massa. Algun any, fins i tot, surt a programa:  Dia 5. Gran fiesta tradicional del «Gos» (1908).

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La festa de Sant Blai a l’Aleixar

  1. Jordi C. ha dit:

    A les Borges era tradició arrelada anar a l’ermita de Sant Blai de l’Aleixar a fer una llonganissada el dia de la seva festa. Per aquest motiu és ben viva la corranda: “A Sant Bali de l’Aleixar/ no hi confio tornar-hi més/ perquè no tenen rellotge/ i no saben l’hora que és”. Aquesta era una festa seguida especialment pels quintos, cap a finals de la dècada dels seixanta van ser les últimes caixes de soldats que hi van anar a seguir la tradició. Els de les Borges a l’Aleixar eren uns “pintes” em deien, ja que es dedicaven a fer quintades per tot el poble de l’Aleixar en acabat l’àpat, i inclús algun any i tot s’acostaven fins a Maspujols. Enhorabona per la feinada Salvador. Salutacions Jordi C.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s