A Cornudella ballen i canten per la Candelera

No us faré tota la crònica del Va de Jota 2014 a Cornudella de Montsant perquè, per raons de feina, no vam poder arribar fins a la nit. Els tallers de la tarda –d’acompanyament musical, cant i ball– van ser tot un èxit i el fet de sortir a rondar per alguns carrers de Cornudella va ser la cirereta d’una activitat que, més enllà de punt de trobada entre persones de Cornudella que han volgut recuperar el ball de la jota i d’altres que arriben de prop i de lluny, vol esdevenir festa cada cop més oberta a la població. El bon ambient que es respirava a La Renaixença a l’hora de sopar –perquè la cultura fa agafar gana i la taula ha estat, és i serà, espai per a compartir vivències– confirma aquesta sensació d’èxit.

Amb un centenar de participants, entre el taller i el sopar, aquesta segona edició del Va de Jota, per la Candelera, ha estat possible gràcies a la bona feina del grup de Cornudella, l’associació La Clavellinera, Carrutxa, professors i alumnat, amigues i amics, amb el suport en la infraestructura de l’ajuntament. Un bon exemple d’activitat autogestionada i participativa.

Més enllà del programa, com ha de ser, l’experiència festiva es va nodrir de les aportacions personal i, alhora que el ball, el cant fou, com ha de ser, eina fonamental de comunicació i per generar complicitats entre els participants. Des d’una llarga ronda de garrotins per a tothom –en un excel·lent exercici d’improvisació per part d’un improvisat tercet femení de veus, guitarró i ximbomba– a l’anunci de la rifa del pernil amb tonada de cant de treball, es van palesar les possibilitats del repertori tradicional, amb velles i noves funcions. Sense oblidar les jotes cantades i ballades, o el fi de festa que s’allargà a cop de cançons ben conegudes…

I també es va encantar una coca enramada malgrat que aquesta no fou, com expliquen els vells, la darrera dansa. Encara hi havia corda per estona.

 

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s