La Minerva als pobles de Montsant

«L’olivera, que a Margalef forma part d’aquell ram junt amb el llorer, allunyadora així mateix de les tempestes i bruixes en bona part de pobles de la nostra terra, era l’arbre sagrat d’Atenes, consagrat a la deessa Atena o Minerva.»

Ramon Violant I Simorra, Etnografia de Reus i la seva comarca (1954)

Més enllà d’aquesta creença, el nom de la deessa romana –Atena, pels grecs– de les ciències i la saviesa fou ben conegut pels nostres avantpassats. S’aplicà també a les confraries dedicades al Santíssim, en referència a la primera, aprovada el 1539 a l’església de Santa Maria sopra Minerva, de Roma, un temple cristià erigit damunt d’un altre dedicat a aquesta divinitat romana. De confraries de la Minerva, n’hi hagueren a moltes poblacions. En alguns indrets agrupaven oficis –els de la pell en el cas de Valls, al segle XVIII– com els blanquers i els assaonadors. En altres fou una confraria devocional. Entre altres funcions, aquestes confraries tenien tenien cura de la custòdia i de les llànties que il·luminaven el sagrari. També podien ocupar-se d’acompanyar el combregar als malalts:

«Quant auran de combregar algun malalt, deuran assistir los majorals a la Iglésia per prevenir  lo necessari, com és lo tàlem, capa y velas, las que ne donaran als Srs Regidors, Capellans y Cantors, los que assistèsquian y trauran duas atjes de gala, las que portaran los majorals, si hi són, sinó los que los aparèguia.» (Obligacions de la confraria de la Minerva. Ulldemolins, c.1700)

Pràctiques semblants hem trobat referides a Albarca, on «teníem una bandera que era la més gran de la comarca, que li dèiem la bandera del combregar i hi havia una colla de joves, de la confraria que hi havia dels fadrins, que la treien. Després l’escolà major agafava la llinterna i acompanyava el senyor rector, amb el tàlem, com si hagués sigut la professó de Corpus…» (Testimoni oral, 1992); o a Cabassers, on Vicenç Biete explica que el seguici el formaven els confrares portant ciris encesos i que el confrare impedit d’assistir a l’acompanyament havia de resar cinc parenostres i cinc avemaries.

També era obligació de la confraria fer dir una missa, amb exposició del Santíssim, el tercer diumenge de cada mes i professó, la qual –segons l’època– es limitava a l’interior del temple. A Ulldemolins, en successives visites a la parròquia, l’arquebisbe hi mana que «encara que alabam la devoció de exposar-lo y tràurer-lo en los dias y funcions que se diuhen de Minerva, prevenim que ni en semblants dias ni funcions se podrà tràurer de la iglésia, sinó fer-se la professó acostumada dins de ella.» (APU. Llibre de Visites, 1796-1966).

La confraria tenia especial cura de la celebració del Corpus i la seva vuitada, pagant tota la lluminària.

A l’Aleixar, les majorales del Santíssim, fins ben entrat el segle XX, anaven a cantar cançons amb el pandero quadrat, als casaments i bateigs, per a recollir fons per al manteniment de la confraria. També tenien cura del ball de coques, a la plaça, per la Festa Major de Sant Blai. En moltes poblacions els confrares caps de casa tenien obligació d’anar a treballar «un dia festiu (si hi haurà llicència) des de punta de sol fins a las deu del matí, y lo que se guànyia se aplíquia tot per dits gastos.» (Ulldemolins). A Mont-roig del Camp la confraria del Santíssim era la dels fadrins i aquests anaven a captar als llevants de taula de les diades de festa.

També hi havia confraria de la Minerva a Cornudella de Montsant. Aquesta sembla força antiga, ja que es va constituir ben aviat, el 1565, agregada a la confraria supra Minerva de Roma. La confraria visqué moments importants el mateix any de la seva fundació, com el fet conegut com el miracle de la cera: la forma habitual de pagar la cera consumida durant les professons era pesar, abans i després el recorregut, les atxes o ciris emprades pels participants. Es cobrava pel pes consumit. Aquesta és una pràctica que ha arribat fins a temps ben recents.

atxesprofesso

Doncs bé, a la professó amb el Santíssim del juliol de 1565 hi hagué, abans de començar, discrepàncies entre els majorals de la Minerva i els de la confraria dels fadrins que no volien donar llum per a la professó si no rebien compensació per la despesa:

«Que aygué discordància entre los majorals del San Sagrament amb los majorals de la confraria dita del jovent en sobre donar la lluminària dels fadrins per a la dita professó, allegant que non farian sino que los fos pagat lo interès y aixís se concordaren, se pesaren los dits ciris ans de donar, per vèurer lo que minvaren y així los pesaren abans de la professó y aprés los tornaren a pesar y trobaren daquesta forma el pes que pesaren tan y més que no feyen de abans.»

(Llibre d’associacions de la parròquia de Cornudella)

Moltes confraries van desparèixer al primer terç del segle XX. La de Cornudella es refundà el 1948 i va restar activa, com a mínim, fins a finals de la dècada de 1950.

Al segle XIX, el nom de Minerva, com el d’altres figures de la mitologia clàssica, fou recuperat per l’associacionisme laic i algunes societats recreatives van dedicar-se a la deessa romana. A Reus, per exemple, la societat La Minerva fou inaugurada el novembre de 1881. Comptava amb un teatre i organitzava balls per festa major.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s