Els diables de la Todolella

A la Todolella, a la comarca dels Ports, la festa de Sant Antoni té lloc vuit setmanes abans de la Pasqua. Es mou, per tant, en el calendari, celebrant-se la setmana anterior al Carnaval.  És una festa que inclou diversos components més o menys comuns a les santantonades de la comarca, com la barraca bastida al mig de la plaça a partir d’un pi central o maio; la benedicció dels animals i la volta dels matxos, el gall bandejat o la cercavila amb els diables que porten lligat al sant.

Aquest és, sens dubte, un dels aspectes més interessants de la festa. A la santantonada hi participen dos tipus de dimonis: dues diableres –o botargues, com les anomenen en altres poblacions– vestits amb una granota goguenca, amb caputxa que els cobreix el rostre; i els diables, vestits de blanc, amb motius decoratius retallats i cosits al damunt de de la base de la indumentària, amb motius zoomòrfics. Al cap porten un barret cilíndic amb unes petites banyes. Hi ha també una bona colla de diablets, els xiquets i xiquetes del poble –o que en són descendents– que vesteixen com els grans i són més nombrosos d’any en any.

Si les diableres tenen com a funció més o menys simbòlica actuar com a responsables de l’ordre festiu, acompanyant la volta dels matxos, en el repartiment de les coquetes als participants, o en el bandejament del gall, els diables participen en la escenificació dels turments al sant en una cercavila que té lloc pels carrers de la població i acaba a la barraca.

A la Todolella no es representa –si més no, en l’actualitat– la vida de sant Antoni a partir d’un text, amb diàlegs. La santantonada consisteix en l’evolució dels diables, que porten lligat al sant amb una llarga corda i dansen cap a enrere, al so de la dolçaina i el tabal. Els diables ballen i arrosseguen al sant que es resisteix i acaba embolicant els espectadors en els seus intents per no ser emportat pels diables. En aquest joc parateatral hi  intervenen també sant Pau, que no va lligar i ajuda al sant a defensar-se dels dimonis –evitant, a més, que la corda pugui provocar algun accident– i la Filandrona, un jove vestit de dona, que figura la diablessa temptadora i que es dedica a provocar el sant i als espectadors.

Els diables van estirant el sant cap mentre aquest rep els cops a l’esquena, que porta ben protegida amb un bot inflat, i aquest va resant. Aquest és un joc que, en l’actualitat, correspon sobretot als diablets. Quan el sant es gira i mostra la creu, els diables han d’agenollar-se.   El major protagonisme de la canalla ha marcat l’evolució d’aquesta part de la celebració.

A la fi, els diables aconsegueixen portar sant Antoni fins a la barraca on volen rostir-lo. No és fàcil i les evolucions dels personatges a la plaça poden deixar més d’un cop el públic entre la corda i la paret. Un cop ho han aconseguit, calen foc a la barraca i mentre crema la foguera evolucionen al seu voltant cremant carretilles fixades a les seves forques. Abans el personatge restava una estona dins la barraca una estona, fins que el perill era imminent. Fa uns anys, les carretilles –amb eixides, intermitents– es disparaven soltes per la plaça. Encara en corre alguna.

Fotografies de Montsant Fonts i Salvador Palomar

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s