Tot preparant una xerrada sobre carnavals

«Feien uns carnavalassos terribles. El café dels republicans i el café dels rics estaven contrapuntats i jugaven a veure qui podia fer més festa.»

«Aquí els carnavals casi sempre es feien quan hi havia alguna cosa com si diguéssim, alguna cosa per poguer-se’n burlar de la gent, diem-ho així, algun conflicte, és això.»

«Antigament sentia explicar que aquí al poble n’havien fet de molt famosos, amb molta gent, que havien quedat dos dits de confetti pels carrers. Però del meu record, jo ja era jove, poc abans de la guerra, es feien també uns bons carnavals. Com que llavors hi havia unes passions molt fortes entre les dues societats, això portava a veure qui podia fer més festa.»

«Fins el temps de la República fèiem uns carnavalassos aquí al poble… Allavons hi havia dos bandos: el republicà català i el republicà federal… que tots dos eren de dretes, anaven a missa tots dos. Al poble doncs hi havia dos cafès, dues societats i cadascuna era qui organitzava el carnaval.»

«El carnaval durava un dia no, molts. Per Sant Antoni ja començaven a sortir disfressos, a l’altre diumenge hi tornaven i a l’altra hi tornaven, fins a Carnaval»

Els testimonis anteriors referents a Montbrió del Camp, Almoster, Gratallops, Poboleda o Ulldemolins, corresponents a persones nascudes en els primers anys del segle XX i entrevistades a finals de segle, reflecteixen situacions comunes –i també posicionaments ideològics personals– sobre els carnestoltes viscuts.  Els he triat una mica a l’atzar entre les moltes notes de treball que tenim sobre la festa.

El carnaval s’ha celebrat durant molts segles, mantenint pràctiques i evolucionant els costums amb el pas del temps. I encara que és factible definir models de festa que corresponen a determinats períodes, diferenciant entre festes rurals i festes urbanes, entre els carnavals preindustrials i els sorgits de l’associacionisme que pren embranzida amb l’arribada de la industrialització i amb el capitalisme com sistema determinant de l’organització de la societat. També es pot valorar com algunes prohibicions de caire general, eclesiàstiques o polítiques, influeixen en el desenvolupament de la festa. Com el canvi de mentalitats, la visió del món i les creences, motiven la pèrdua de rituals o del significat simbòlic de determinats costums. O com la millora en les comunicacions permet amplificar el potencial de crida d’una celebració, afavorint el seu caire d’espectacle i la seva funció com a generadora de recursos econòmics per a la comunitat que la celebra.

Quan aquest necessari anàlisi –per evitar caure en presentar el carnaval com la tradició perenne, farcida de tòpics intemporals– es vol aplicar a un àmbit local concret, sovint ens trobem amb una manca de fonts documentals. La memòria personal, absolutament dinàmica, la premsa o les, molts cops escadusseres, fonts arxivístiques ens aporten notícies que podem encaixar en models més amplis, sempre amb prudència. I és que l’estudi de la festa exigeix no menys rigor que el de qualsevol altre aspecte de la vida d’una comunitat humana en el passat.

En una visió general –que caldria matisar en cada població i en cada moment– podem intuir que a bona part  dels pobles propers Reus, la celebració del Carnaval va evolucionar, entre finals segle XIX fins al primer terç del segle XX, des de formes característicament rurals cap a models més urbans, amb l’aparició de societats de caire recreatiu o cultural, moltes vegades amb connotacions polítiques, que organitzaven balls de màscares, en sales,  o desfilades –més d’una vegada, dues de diferent signe ideològic– pels carrers. Alhora, es conservaven, en un indret o altra, pràctiques dels carnavals més antics, com el tirar testos, els costums de compares i comares, els àpats, les sortides de mascarots amb els seus jocs de provocació, o alguns personatges característics de cada tradició local.

Quant als carnavals més organitzats, a càrrec de les entitats de cada poble, podem constatar la influència del carnaval reusenc. Efectivament, diversos testimonis orals –aplegats ja fa anys– apuntaven al record dels grans carnavals reusencs de començaments de segle XX com una referència inexcusable. La premsa reusenca i tarragonina, des de la dècada de 1860, ens aporta nombroses informacions sobre la massiva presència de forasters vinguts de les poblacions de la rodalia al carnaval de Reus. Un fet que, sens dubte, va condicionar les celebracions locals.

La davallada dels carnavals reusencs al tombant de 1900 –si més no, pel que fa a les espectaculars desfilades, les danses al Mercadal i altres actes al carrer– de ben segur que va fer minvar el nombre de forasters i va donar empenta a d’altres celebracions més petites o que ja gaudien de renom. Fins i tot que poden atreure públic reusenc. Si més no, és el que apunta el diari reusenc Las Circunstancias, el dimecres de Cendra de 1921:

« Buen número de vecinos ayer trasladáronse a Montbrió y Montroig para asistir a los festejos carnavalescos que este año se han celebrado con danzas y cabalgatas en dichas poblaciones, reinando en dichas fiestas singular animación.»

Al primer terç del segle XX, hi ha carnavals, seguint idèntic model, a la major part de poblacions. Aquest és un periode en que la festa reflecteix –potser encara més explícitament que en altres moments– les diferències i les tensions existents dins la comunitat.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s