El Carnaval de Mont-roig del Camp de 1934

No cal dir que els conflictes han sovintejat en una festa que, potser més que cap altra, ha palesat els enfrontaments existents dins la comunitat que l’ha celebrat. En aquest sentit, els fets de l’enterrament del Carnestoltes de 1934 a Mont-roig –que he explicat fa unes hores en una xerrada organitzada pel Centre d’Estudis Mont-rogenc– ens pot servir d’exemple. Una anècdota, si voleu, que se suma als records que encara perviuen dels enfrontaments entre les dues societats de la població.

Com era prou habitual, aquest enterrament –organitzat per la gent d’esquerres– va fer broma amb les dignitats eclesiàstiques i el taüt amb el ninot del Carnestoltes, que no devia ser rei, sortí del Centre Republicà acompanyat d’un cardenal, bisbes i molts capellans. També d’una banda de música que interpretava fúnebres marxes. Al davant hi anaven diversos mascarots amb pancartes on hi havia escrites sàtires, explica el diari reusenc Foment, sense detallar-ne el contingut.

Quan la comitiva ja circulava, una colla de joves de la societat carlina van començar a tirar petards al seu pas. Els incidents es van repetir al passar el seguici –de ben segur que casualment– pel davant del local de les dretes i la cosa va acabar, com era previsible, «amb una modesta trencadissa de closques cavernícoles» o sigui a garrotades.

La comitiva carnavalesca va seguir el seu curs fins a retornar al Centre Republicà on es va procedir a cremar el ninot del Carnestoltes. L’incident, però, van tenir conseqüències ja que tot seguit, la guàrdia civil va detenir a l’agutzil del poble, de cognom Sabater, suposem que per alguna denúncia presentada. Explica Foment:

«Tan prompte es tingué coneixement de la detenció una imponent multitud d’obrers s’estacionaren davant la Casa de la Vila, demanant l’alliberació del seu company, als quals es veieren impotents per deturar-los dues parelles de guàrdies civils, fusell en mà, que el guardaven. La cosa no passà a majors degut a que comprovada l’actitud digna i noble de l’esmentat funcionari, fou deixat en llibertat, la qual cosa calmà els ànims del poble.»

I com que no era cosa de deixar la festa sense acabar, tothom retornà al centre dels republicans on es va llegir el testament del Carnestoltes. No en coneixem el contingut però segurament deuria tenir substància.

Ahir, tot recordant un passat més recent i amb menys enfrontaments, a Mont-roig del Camp es va inaugurar una mostra fotogràfica que recull imatges dels carnavals de la població, d’ençà la represa de la festa després del franquisme, a la dècada de 1980.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s