Els gossos clandestins

Visc en un carrer petit i gens comercial del nucli antic reusenc. Us puc ben assegurar que, en els últims dies, he constatat un increment notable de la presència de gossos passejant amb els seus amos, a primera hora del matí, pel carrer. Una presència que deixa els seus rastres evidents, dia rere dia, en la quantitat de restes de pixum, perquè els humans poden ser prou curosos a recollir la merda sòlida, però no poden evitar que els animalons deixin, aquí o allà, algun rastre líquid…

El problema, si més no, és la concentració. Potser és que el meu carrer té un atractiu especial per a l’esbarjo dels gossos de bon matí. O potser és que —com en els últims dies— la guàrdia urbana té un interès especial a identificar els propietaris dels gossos i si aquests tenen els papers corresponents —això sí, en altres hores i en llocs de més circulació o potser més adients per a treure l’animal—, i per a algunes persones els resulta més còmode moure’s per carrers amb pocs veïns, plens de rerebotigues i en hores que no hi ha massa moviment.

I no pressuposo pas res, ans al contrari: vull creure que tots els gossos estan registrats, amb les vacunes corresponents i el xip normatiu. I que els seus amos porten la bosseta corresponent i, cívicament, dipositen a la paperera les deposicions de les seves mascotes. Però ja se sap que als humans ens agrada d’estalviar-nos tràmits i haver de sortir amb els papers del gos a la butxaca…

Suposo que això durarà pocs dies, ara que els diaris ja han publicat la notícia, amb la fotografia del gos cagant en algun parc i el titular de com el govern municipal es preocupa de posar a ratlla els incívics. I si el tema es relaxa, tornarem, més o menys, a la situació d’abans, amb comportaments animals per naturalesa i comportaments humans més o menys acceptables…

Tot plegat, el cas del gossos reflecteix una circumstància força més àmplia: fer normatives, prohibir, multar…, porta massa vegades, senzillament, a amagar els problemes, a desplaçar-los a llocs menys visibles —la invisibilitat del problema fa que no existeixi, creuen, ai las. Perquè l’alternativa —educació, però també la construcció d’infraestructures o la millora dels serveis de neteja— sempre és més complicada i cara, econòmicanent, que la demagògia i els titulars de premsa. I avui només parlo de gossos.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en personal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s