Per què fem glosa?

Amb voluntat de combinar formació i debat, coneixement amb pràctica, ha tingut lloc, aquest dissabte 22 de març, a Reus la segona mostra i tallers de cançó improvisada del Països Catalans, dedicada enguany a la cançó tradicional de les Illes. Hem estat més d’un centenar de persones, entre les inscrites als tallers i les que es van apropar al vermut, a la mostra de la tarda o van venir al sopar del vespre, les que ens hem trobat al Giny, el nou equipament municipal dedicat a les arts escèniques.

Em sembla que bona part del contingut més teòric de la jornada es pot resumir en una qüestió tan bàsica com perquè cantem, volem aprendre a cantar improvisant o participem en una sessió de glosa. De ben segur perquè ens agrada, perquè ens ve de gust i ens engresca jugar amb les paraules i la veu. Però també per les diverses possibilitats que ofereix la glosa en el món educatiu com a eina per a treballar la llengua, com a recurs per a fomentar la cohesió de grup, com a component dinamitzador de la festa o de la celebració familiar i del ritus de pas. I alhora –i no és un aspecte gens menor– per a reivindicar. Per a reivindicar-nos com a país sencer que canta, amb diverses tonades, que expressa les seves inquietuds, que fa crítica del poder i burla de l’ordre i del tòpìc –i de nosaltres mateixos– quan convé. Perquè podem saber com i perquè cantaven les nostres rebesàvies amb el pandero o els nostres avis amb el guitarró, però ens interessa, sobretot, constatar perquè cantem i fem glosa nosaltres. Fem glosa per a defensar la terra, com apuntava Marcel Casellas, i per a compartir una cultura comuna, perquè totes som a casa, en aquests polígons catalans que enunciava el Carles Belda, en to divertit, però que podem aplicar a molts entorns quotidians, ben allunyats d’idíl·liques ruralitats preindustrials.

Reflexió a l’entorn de les experiències i els diferents contextos que van dibuixar Salut Pastor, Josep M. Tegido «Gustinet», Mireia Mena, Mateu «Xurí» i Josep Vicent Frechina, al matí. Coneixement de la cançó improvisada com a fenomen cultural comú a moltes cultures i específicament als països de la Mediterrània, en la presentació del llibre Pensar en vers, a càrrec de Josep Vicent Frechina. Coneixement de la glosa menorquina, amb Joan Moll i Miquel Truyol; de les tonades mallorquines, amb Maribel Servera i Mateu «Xurí». Descoberta de l’ofici de fer cançons, amb Vicent Marí «Palermet» –un aspecte de la cançó popular, amb un text no improvisat al moment, sobre el que caldrà aprofundir–, que ens va oferir un tast de cant redoblat eivissenc…

Aprenentatge i, sobretot, pràctica. Amb els mestres mallorquins o començant des de les beceroles amb Ferriol Macip i Carles Belda; treballant l’acompanyament instrumental amb Marcel Casellas. Aquest dissabte hem cantat més o menys segons l’experiència i l’atreviment, hem escoltat i hem après de l’enginy i de la capacitat de resposta, de l’habilitat de trobar les paraules i de la tècnica de construir els versos…

I ens queda el record de bones estones i les ganes de tornar-hi. I algunes fotografies. Com aquestes del Ferran Sugranyes i meves. I continuem…

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s