Dies de cançó improvisada

20140322reus38

Maribel Servera i Joan Moll dissabte passat al Giny

Aquests dies, la glosa ha estat actualitat a Reus. El dissabte passat va tenir lloc, al Giny, la segona mostra i tallers de cançó improvisada dels Països Catalans i, aquest dimarts, el Teatre Bartrina s’ha omplert de joves: de l’Institut de Sant Quirze del Vallès, de l’escola Els Arcs de Barcelona, de l’Institut El Foix de l’Alt Penedès, i dels instituts Baix Camp i Salvador Vilaseca de Reus. La vitalitat de la glosa és actualitat i és un bon exemple  –no pas l’únic– de la falsa dicotomia entre tradició i creació. És tradicional perquè s’inventa, com ha de ser, per a cada moment i per a cada grup de persones. I només pot ser creació. Enganxa a grans i joves, i el bon resultat de jornades com les viscudes a Reus ens ho mostra.

2014glosainstituts1

Trobada al Teatre Bartrina de Reus (Foto: Salut Pastor)

La trobada d’alumnes d’instituts formava part dels actes de les 12 hores de cançó improvisada. Les dotze hores són una proposta itinerant, que se celebren des de fa sis anys –enguany és la setena edició– en una localitat diferent dels Països Catalans: Palma, Ferreries, Berga, València, Manacor o ara Sabadell, acullen aquesta mena de marató del cant on hi participen persones amb nivells d’experiència ben diferents.

Entre Reus i Sabadell –passant per Sant Quirze, on han preparat una mena de pròleg a la jornada– ens anirem trobant. Perquè no cal dir que en aquest recorregut hi ha persones i components comuns. En l’organització i en la participació. El paper dinamitzador d’associacions com Cor de Carxofa és clau per entendre la revifalla de la cançó improvisada en moltes poblacions.

12hglosa

Tot plegat, aquesta efervescència de la poesia popular improvisada no s’ha d’entendre en absolut com una recuperació romàntica d’unes pràctiques culturals del passat. La permanent actualitat dels continguts, el viure l’experiència i la potencialitat de la cançó com a recurs per a la festa autogestionada o la celebració de grup, en l’àmbit educatiu o en la reivindicació social, expliquen prou bé aquest interès per la glosa i aquest esclat de manifestacions.

Es tracta, en definitiva, de bastir xarxes de gaudi, de participació i experiència lúdica compartida, que esdevenen xarxes de construcció del país sencer, des de la cultura i de baix a dalt, és un objectiu prou important. Aquests dies (i nits) de cançó improvisada en són bon exemple.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s