Dotze hores de glosa a Sabadell

Tanco aquesta setmana de glosa –i d’entrades al blog sobre aquesta temàtica– amb una breu no-crònica de les setenes dotze hores de cançó improvisada que van tenir lloc ahir dissabte a Sabadell, una trobada que s’ha celebrat en diverses poblacions dels Països Catalans i que aplega glosadors i músics vinguts d’arreu del país.

Mostra d’escenari, al migdia, al costat del mercat; àpats compartits amb sessió de corrandes i recorregut pels carrers de la ciutat, de bar en bar, a la tarda i vespre van constituir el marc on es van escoltar tonades populars –algunes més antigues que altres– amb lletres que sorgien al moment. Llengua comuna en les seves diverses variants i tècniques diferents, grans glosadors i aficionats que ens atrevim a deixar alguna corranda o algun garrotin d’anar per casa. Paraules que s’emportà el vent –de forma ben explícita en alguns moments– però que resten en la memòria transformades en sensacions i en gratificant experiència viscuda. Aquesta és la força de la comunicació poètica: es perd potser el record de les paraules exactes, més enllà dels enregistraments puntuals de la noia del telèfon verd carxofa, però queden les emocions.

I la glosa, que permet ocupar el carrer al so de flabiols i guitarres, dolçaines o panderos, o donar nova vida a freds entorns d’arquitectura industrial, arrela i creix amb força en entorns urbans. Tradició contemporània que genera imatges que la comoditat del recurs digital permet acumular amb més facilitat. Pot semblar contradictori entretenir-se a fotografiar una manifestació essencialment sonora, però crec que en el fons s’adiu molt al seu caire. Les imatges no transmeten les paraules que ja s’ha emportat el vent però contribueixen a fer paleses les emocions.

No em feu cas, que tot això és palla circumstancial. Són excuses per justificar les tres dotzenes de fotografies que us he posat a continuació. De ben segur que l’amic Carles Belda, amb qui comparteixo percepcions sobre el folklore urbà hi estarà d’acord.

(Podeu veure les fotografies com a projecció, o obrir-les individualment, llegir i fer els vostres comentaris)

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s