El drac de la Bisbal d’Empordà

«Girona tenia lo drach y’l dragoní; Berga, la Patum; València y Tortosa la tarascha, originària de la tarasque de França; Vilafranca del Panadés, Igualada, Lleyda, La Bisbal, Vendrell y Reus tenien també son corresponent drach. Respecte a aquest últim podem dir que quan governaven los blanchs o los negres, al passar per casa d’algun caracterisat contrari, llavors lo drach tirava coets y piules.»

(N. Font y Sagué, 1897)

El drac ha estat i és la figura més popular entre el bestiari festiu català. Anomenat drac o víbria –de vipera, serp– i associat a l’infern, el trobem ben documentat en els seguicis urbans medievals.

De com eren els dracs festius antics, en tenim alguns exemple en la iconografia conservada –rajoles, gravats en paper– i també per les figures que s’han conservat en algunes poblacions. Un exemple força interessant és el drac de la Bisbal d’Empordà.

draclabisbal

Tot i ser probablement del segle XVII, la primera notícia documental –anotada per Daniel Vilarrúbias– és de 1704, per la festa de la Mare de Déu de setembre, antiga festa major petita de la Bisbal. De ben segur que, en aquell moment, ja participava a la professó del Corpus.

El drac de la Bisbal d’Empordà és el segon més antic de Catalunya. Té una forma arrodonida ben característica. El cap és una talla de fusta d’expressió ferotge, amb celles, bigotis de filferro, i una llarga llengua de ferro a la boca on es col·loca la pirotècnia. El cap i les ales són articulats i poden tenir moviment. La cua, força caragolada, porta també a l’extrem un punt per a fixar-hi pirotècnia. Tota l’estructura de fusta està recoberta d’una tela pintada. És un drac molt lleuger que es pot moure i ballar amb facilitat. Joan Amades, a Gegants, nanos i altres entremesos (1934), diu que és un drac d’estil barroc que «pot ésser considerat com un dels més bells exemplars de la fauna fantàstica catalana».

draclabisbal2

S’explica que anava sol, tirant coets al davant de la professó del Corpus, sense poder aturar-ne el seu curs. De tant en tant s’aturava i quan s’apropava la professó, s’hi atansava amb pas solemne per acabar fugint, traient foc quan veia aparèixer el Santíssim.

El drac original es conserva a l’església de Santa Maria, parròquia ubicada al nucli antic de la vila. Des de fa molts anys és una peça ben coneguda. Com a curiositat, el 5 d’agost de 1902, el diari reusenc Lo Somatent donava notícia del concurs de gegants que es volia celebrar a Barcelona, per les festes de la Mercè, tot indicant que els gegants de la Bisbal anirien acompanyats de «los sis nanos de la iglésia de la Pietat y los famosos ‘drach’ y ‘àguila’ de la parròquia». En aquest concurs –al qual, després d’una considerable pol·lèmica, no hi van anar els gegants reusencs– es va atorgar una medalla d’or a aquest «monstre típic» per la seva originalitat i gust artístic.

La peça antiga fou substituïda, el juny de 1995, per una rèplica per a la seva participació a la festa major, a l’agost, i en correfocs d’arreu del país.

La participació, enguany, del drac de la Bisbal a la festa de Sant Jordi de Reus és una oportunitat de conèixer aquesta figura singular del nostre bestiari festiu. El podreu trobar al costat de la parada de Carrutxa, ubicada a tocar de l’absis de la prioral de Sant Pere, durant tota la jornada.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El drac de la Bisbal d’Empordà

  1. manelcarrera ha dit:

    D’aquest drac em sembla que hi ha dades anteriors…. Està vinculat a la llegenda del drac de les Gavarres i ha inspirat la colla de foc local, que no es defineixen com a diables sinó com a dracs, i el correfoc del dia 16 d’agost. Per cert, quan a la cita diu “aquest darrer” suposo que vol dir el de reus oi? Curiosa aquesta funció que diu que feia!!!

  2. spalomar ha dit:

    La llegenda del drac de les Gavarres dóna per un altre article, efectivament. Quant a la cita de 1897, sí, parla del de Reus, que van bastir els frares del convent de Sant Francesc al segle XIX. El tenim força ben documentat en la seva funció política i va fer mala fi, com el convent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s