De l’anarquisme al folklore

Aquest dijous he presentat, a l’Arxiu de Reus, el llibre d’Emili Samper Prunera, De l’anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841-1915), un treball de lectura absolutament recomanable per a tothom que vulgui conèixer el personatge, i de consulta indispensable per a tothom que s’interessi a aprofundir en algun dels múltiples vessants de la vida i l’obra de Cels Gomis. Emili Samper ha realitzat una exhaustiva recerca sobre el personatge  –tot i que ell mateix apunta que van sorgint nous materials–,  tant a partir dels seus fons personals, cedits a Reus per la família i avui conservats a l’Arxiu Municipal, com pel que fa a la considerable quantitat d’articles que va publicar en butlletins i revistes.

20140410arxiu

Nascut a Reus el 1841, enginyer de professió i viatger incansable, a cavall entre l’activitat laboral i l’excursionisme, propagador de l’ideal llibertari, folklorista, divulgador científic, traductor o editor, entre altres epítets que hom pot atribuir-li, Cels Gomis és un personatge més que singular entre els homes de la Renaixença, una veu progressista, lliurepensadora i crítica amb la religió, en un moment en què el desvetllament del catalanisme polític va associat, molts cops, a una visió conservadora i tradicionalista de la cultura popular.

El compromís polític de Cels Gomis, el portarà, el 1868, a participar en la Revolució de Setembre amb els republicans federalistes –fou amic de Valentí Almirall durant tota la vida, malgrat les discrepàncies ideològiques posteriors– i el fracàs de la revolta dels anomenats federalistes intransigents el portà a un exili on va conèixer Bakunin i l’anarquisme.

El seu pensament llibertari es tradueix en l’activisme que desplega, amb Anselmo Lorenzo i altres destacats pioners de la «idea» al Madrid de la dècada de 1870, dels articles que escriu a Acracia o d’opuscles com A las madres (1886) o El catolicismo y la cuestión social (1887), de la seva col·laboració a La Tramuntana, publicació del també reusenc Josep Llunas, o de la seva participació en el primer Certamen Socialista, celebrat a Reus el 1885.

El seu pensament llibertari impregna també l’actitud científica i racional, el sentit de progrés i de superació d’antigues creences i supersticions –religió inclosa– que es present en tots els seus treballs, més enllà de la seva desvinculació de l’anarquisme organitzat.

Catalanista que vol un món sense fronteres, estudia amb el major interès la cultura –de les pedres a les persones– de tots els indrets on el porta la seva feina. Escriu sobre el patrimoni natural i cultural dels indrets que visita. Col·lecciona objectes que cedeix a museus.

S’interessa per la llengua, aplega cançons i llegendes, recull la ciència popular respecte a les plantes o la meteorologia i vol desterrar-ne les pràctiques irracionals, siguin en nom de Déu o del dimoni. La seva prolífica obra sobre folklore abasta títols com La lluna segons lo poble, Lo llamp i els temporals (1884), Aplec de cansons populars catalanes (1883), Costums empordaneses. Dinars de morts (1887), Meteorologia i agricultura populars (1888), Botànica popular (1891), o l’obra que no va publicar en vida, La bruixa catalana (1987).

Home de cultura i de llibres, organitza la Biblioteca Arús, tradueix i redacta nombrosos textos adreçats a l’ensenyament: lectures per a infants que volen superar els tòpics i divulgar el coneixement de la història, la geografia, els cicles naturals o les tècniques agrícoles.

CGManarquismefolklore

Com conclou Emili Samper, «anarquista català, recol·lector de folklore o folklorista d’idees anarquistes, Cels Gomis i Mestre es mou de l’anarquisme al folklore (no només cronològicament sinó alhora ideològicament) i ho fa transmetent idees i escrivint sentències que, a dia d’avui, cent anys més tard, són encara plenament vigents. Idees modernes d’un personatge extraordinari que cal situar en el lloc que li correspon». I és que, efectivament, un segle després de la seva mort, l’obra de Cels Gomis és un referent en la recerca del folklore oral i també pel que fa a la seva visió crítica. Perquè algun dels tòpics romàntics sobre la cultura tradicional que es van bastir en el temps de la Renaixença continuen ben vigents.

Una bona lectura per a aquest abril de llibres.

 

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, les idees i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a De l’anarquisme al folklore

  1. Retroenllaç: En el centenari de Cels Gomis i Mestre | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s