Adobar la teiera

«Avui han desaparegut les típiques graelles que enllumenaven lo passeig i que produïen un efecte de llum encantador enmig la verdor dels arbres havent-hi en son lloc, fanals amb llum de petroli que fan una llum dèbil esblaimada, produint un efecte trist, malencòlic i que contrasta amb l’animació que arreu s’observa.»

(De la descripció de Pere Cavallé de la fira de Santa Marina, al tombant de 1900)

No insistiré en la importància, en el passat, de l’estri que dóna nom a aquest blog, com a objecte funcional –com a forma d’aportar llum a la nit als carrers de la vila– i simbòlic, en la mesura que les il·luminacions aportaven un component d’excepcionalitat a l’esdevenidor quotidià, ja fossin per celebracions festives o per motius de seguretat. Efectivament, fer encendre les teieres, o graelles –denominació molt comuna a Reus, en el passat–, era senyal de festa, però també una mesura per a controlar millor la circulació de persones pels carrers en moments determinats.

A Reus, com en moltes altres poblacions, aquesta necessitat d’il·luminar els carrers ha deixat un rastre prou abundant en la documentació. D’una banda, en els acords de fer lluminàries amb motiu de tot tipus de festa o situació excepcional. De l’altra, les anotacions més comunes, el pagament de la feina: «esclar teya y encendrer graellas» (1747) o «esclar teya, cuidar de las graellas» (1814), només per posar alguns exemples de les anotacions que es repeteixen d’any en any, per Corpus o Festa Major. O com aquesta, de febrer de 1746:

«A 11 de dit, pagat a Francisco Aragonés y Francesch Basora de la Argentera lo import de 48 arroves de teya se li a pres per ensendrer las graellas los tres dias de Carnestoltes. A 1 sou la roba val 2 lliures 8 sous.»

teieracremant

Teiera del campanar encesa

També trobem notícies curioses, com la petició que fan els jurats de Valls, el desembre de 1627, per tal que el municipi reusenc els hi deixi les graelles per a les festes del Santíssim.

I, és clar, despeses de manteniment i renovació. N’és un exemple l’albarà datat el setembre de 1753 que anota la feina de Bernat Carbonell, ferrer d’ofici, per la reparació d’una graella i la construcció d’una altra:

«Nota de la feina tinch feta perla vila i ordre del Joan, dit lo dos:
Die 6 de 7bre de 1753. Lo remedo de una grahella, so és, dos palms de sèrcol y dos costellas novas i vuit reblons. […]
Die 7 de dit, una grahella nova de pes dos robas y divuit lliures.»

El cost total fou de 8 lliures i 2 sous. Una lliura i dos sous de la reparació de la primera i set de la nova, comptada a pes. El ferrer descompta, però, 15 sous i 4 diners per haver rebut «lo ferro vell de ditas grahellas, pes de vint y tres lliuras», i l’import definitiu queda en 7 lliures, 6 sous i 8 diners.

ATFteiera

Teiera que es mostra a l’exposició «Ara toca festa», al Museu de Reus

El pagament, el fa Anton Roger, clavari de la vila, però l’encàrrec, el gestiona Joan Martí, de renom lo dos o dos de copas, una persona o dues, si es tracta de pare i fill, que a l’època consten repetidament com a encarregades d’asclar la fusta i tenir cura de les teieres, però també de fer sortir la mulassa per Corpus i Sant Pere, o d’encendre la tronada.

Notes:
– Després d’unes breus vacances com a redactor del blog, un document localitzat per Pere Martorell a l’Arxiu, entre la documentació comptable del municipi reusenc del segle XVIII, em serveix d’excusa per a tornar a l’activitat, amb el joc de paraules que proposa el títol d’aquesta entrada.
– A l’època, la lliura –no confondre amb la mesura de pes, equivalent a 400 grams, que també apareix al document esmentat– era la moneda de compte: una lliura equivalia a vint sous i un sou a dotze diners. A la pràctica, però, es feien servir altres monedes, segons el moment.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, patrimoni. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s