Quan prohibir no aporta solucions

La prohibició de l’ús del burca i el nicab pels carrers de Reus, ara matisada pel mateix govern municipal com a prohibició d’indumentàries que impedeixen la identificació de la persona, continua monopolitzant el debat sobre la nova ordenança de civisme que l’Ajuntament vol aprovar definitivament aquest juny.

Aquest és un aspecte significatiu del seu contingut però no l’únic que reflecteix el to general d’una normativa que opta per les prohibicions genèriques i, molt cops, ben poc definides sobre els comportaments a la via pública que es poden considerar incívics: de la nuesa parcial a les activitats en grup. Tot plegat pot portar a situacions de clara discrimació .

Però el major debat s’ha centrat, amb algunes excepcions, en les poques dones que a Reus empren el nicab. De les al·legacions d’algunes associacions musulmanes a les crítiques del director d’Afers Religiosos de la Generalitat, SOS Racisme i, més recentment, d’Amnistia Internacional, passant per reflexions de caire més social de com la referència explícita a aquesta indumentària ha atiat els sentiments xenòfobs contra tot un sector de la població.

Els posicionament contra l’ordenança ha estat objecte de no poca demagògia. Criticar una prohibició generalitzada i desproporcionada no suposa defensar en absolut la imposició del nicab o del burca a ningú en cap indret, de la mateixa forma que oposar-se a la pena de mort no vol dir donar suport a cap assassí.

Més moderat, algú ha argumentat que costa establir una conversa amb una persona amb el rostre cobert, pel fet de renunciar als components de comunicació no verbal que representen els gestos o expressions de la cara. Però el cert és que ho fem constantment, amb l’ús del telèfon. I, encara més, amb la missatgeria instantània via xarxa que emprem a bastament, o potser excessivament, fins i tot.

El que sembla una mica estúpid –i em perdonareu la contundència de l’afirmació– és considerar que una persona amb nicab constitueix un factor d’inseguretat. Malauradament, si algú vol fer mal, ho farà amb la indumentària que més afavoreixi els seus objectius i crec que no cal posar exemples, que prou en dóna la realitat quotidiana arreu. Qui afirma que la visió d’una dona amb nicab li genera pors, està afirmant els seus propis prejudicis.

Qui argumenta que les dones musulmanes s’han d’adaptar als costums del país, contradiu la pretesa neutralitat de de la normativa respecte a la llibertat religiosa. I, en cap cas, la protecció de les persones no justifica les prohibicions de forma generalitzada que criminalitzen altres persones.

Un cop més, l’esmena nominal que ha fet el govern, reflecteix la indefinició que caracteritza l’ordenança municipal. Costa imaginar com s’aplicarà al conjunt de l’espai urbà i a totes les persones que per diverses raons poden sortir al carrer –climatològiques a l’hivern, o sanitàries, a la primavera– amb el rostre més o menys cobert amb gorres, bufandes o màscares antial·lèrgiques. Com tampoc se sap com es valorarà i perseguirà la nuesa parcial a l’estiu.

Però la  notícia, és clar, només ha estat la presència de dones musulmanes a la porta de l’Ajuntament.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s