El seguici festiu de la Selva del Camp

La Selva és una vila del Baix Camp que es caracteritzà per comptar amb un considerable repertori de balls i altres manifestacions festives en les seves celebracions. Aquest dissabte, 24 de maig, es presentaran un seguit de balls que, des de fa uns mesos es prepara l’Escola de Balls Populars i Tradicionals, amb voluntat d’enriquir el seguici festiu selvatà.

ballslaselva

Escola de Balls Populars i Tradicionals de la Selva

L’autor dels Annals de la Selva, Joan Pié, en un altre treball sobre el santuari de Paret Delgada, esmenta la participació de tres balls, de les confraries dels fadrins, de la dels pagesos i el de la Vila, sense esmentar-los en una solemnitat a la Mare de Déu, el 1710, amb motiu de l’allunyament dels combats, durant la guerra de Successió. I d’una professó del 1734, també en honor a la Mare de Déu, publica aquesta descripció:

«Y al dijuni y hagué Completas en cantoria y balls que feren totes les confreries. La confreria del Roser, lo ball de Valencians, la de S. Isidro lo de bastonets; S. Hipòlit lo de las gitanas, la de S. Antoni lo ball de S. Antoni Abat, y lo mestre de minyons feu fer un ball de bastonets als minyons petits y’l mestre d’orga feu vestir vuyt minyons a modo de àngels en unes glaçes brillans y acompanyaren a Maria SSma tota la professó.»

També aporta aquesta relació de balls del 1737:

«Los minyons de llegir y escriure, lo ball de bastonets; los estudiants gramàtichs, lo ball de Sta Fe; la confrerie de St Primo y St Isidro lo ball de valencians; la de St Antoni Abat, carreters, lo ball de S. Antoni; la de S. Hipòlit, ollers, lo de las gitanas; la del Roser, fadrins, lo de bastonets y últimament lo ball de cavallets per ésser de la vila.»

Igualment, en un manuscrit conservat a la població, trobem documentat el Ball de Diables, el maig de 1816, entre altres danses:

«Al debant los Ganfarons, tras de estos los dos Gegants, luego los Balls dels Diables, lo de St Antoni Abad propi dels Traginers, lo dels moros y Christians propi dels Sabaters, lo dels Valencians, propi dels pagesos, lo dels Vells y Damas propi dels sastres, lo de las Gitanas, propi dels ollers, lo dels cercolets, propi dels fadrins, lo dels bastonets propi de la Sanch y la muxiganga que costejà lo Ajuntament, tots ricament vestits y ballant ab orde.»

Són només tres exemples del conjunt de balls i danses que, en el passat, van acompanyar les solemnitats festives selvatanes dels segles XVIII i XIX. En podríem esmentar d’altres: investigadors com Josep M. Grau i Roser Puig han aportant força dades en diferents estudis i, encara, el buidat de les notícies de premsa en permet constatar com algunes d’aquestes manifestacions festives van arribar al tombat de 1900:

«En lo vehí poble de la Selva deprés d’haverse donat gracias a la Verge de Paret Delgada per haverlos-hi concedit la beneficiosa pluja, per cual objecte desde l’ istiu la tenian a la Selva, ans d’ahir la tornaren a la seva hermita en solemne professó […] Obrían la marxa de la professó dos diables que no paravan de tirar carretillas, las bandas de varias confrarias, la creu parroquial…» (Lo Somatent, 1897)

Ja fa anys que, com en altres poblacions, les antigues manifestacions festives han esdevingut un component de present a la festa, executades per noves colles. Ara, als diables i al Diabló, figura del bestiari de foc, s’hi afegeixen els balls de Cercolets, Bastons i Valencians, junt amb de la Patatuf per als més petits. Sense oblidar els Gegants i els Nanos.

Els balls de Cercolets i de Valencians tenen música pròpia, que ha fet Jaume Cuartero. L’acompanyament musical anirà a càrrec dels Ganxets, grallers del Baix Camp –Ball de Cercolets–, Els Vitxets –Ball de Bastons– Canya d’or –Ball de Valencians– i les gralleres infantils dels diables, el de la Patatuf. Aquest dissabte, a les 5 de la tarda, es farà l’assaig general i presentació al públic a la Plaça de les Pletes, al Castell, a les 5 de la tarda.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s