Memòria dels jocs i el carrer

Les transformacions que ha experimentat la nostra societat en les últimes dècades ha comportat canvis profunds en molts aspectes de la vida quotidiana de les persones, en la manera de treballar, però també en les formes d’oci dels adults o de jugar els més petits.

Aquests canvis han deixat en el record –per a la història o en el sempre boirós terreny de la tradició– un seguit de pràctiques de joc, de formes d’entreteniment infantil, de diversió organitzada i emocionant que tenia, en molts casos, l’espai obert –el carrer, la plaça o el pati– com a indret de referència. Els jocs populars constitueixen una part important del nostre patrimoni cultural i, en aquest sentit, han estat nombroses les publicacions que, des de fa anys, s’han ocupat d’aplegar aquest llegat. També, des d’una perspectiva més contemporània, s’han treballat en funció de les seves possibilitats pel que fa al desenvolupament de les habilitats físiques, la socialització, el treball amb el llenguatge, l’ús de materials a l’abast i el reciclatge… i s’han recuperat antics jocs, per a l’escola o per a la festa.

Els jocs retrobats no és, però, només un recull de jocs. És clar que hi trobareu descripcions i cantarelles, noms i normes, però el llibre us parla sobretot de records i experiència viscuda. De la memòria del jugar per mitjà d’una trentena de cròniques d’infàncies de comarques diferents amb referències de prop de dos-cents jocs. Diversos escriptors parlen de persones d’arreu de Catalunya i ens transmeten vivències, apropant-nos alhora a la persona, a una forma concreta de jugar i, en definitiva, a la petjada del joc sobre la persona.

Els testimonis refermen la importància de plaça i el carrer com a llocs de trobada i de relació –«La felicitat és a la plaça», diu una senyora d’Olot– i ens parlen de jocs de gènere i d’altres on es barrejaven nois i noies, Relats de vida que aporten reflexions sobre el mateix fet d’apropar-se a la cultura del passat: jocs i costums infantils que reflecteixen la funció de la canalla en la cosmovisió del món dels adults. Una de les virtuts del llibre, com la d’altres treballs sobre la memòria, és la capacitat d’evocar, a partir d’una narració concreta situacions comunes d’un passat col·lectiu. Com l’aprofitament dels recursos a l’abast –monument al pinyol d’aubercoc– i la descripció de picabaralles o enfrontaments entre colles com a pràctica habitual.

No cal dir que la Guerra Civil i les seves conseqüències són omnipresents, com a referència o com a vivència. També alguns jocs dels grans, com les bitlles –o birles que en diuen al Montsià– que han fet fortuna en la seva recuperació com a pràctica esportiva del present. El llibre proposa, doncs, una descoberta dels antics jocs, en el context d’una memòria del passat que ens motiven a reflexionar sobre la necessitat del joc en el present.

jocsretrobats

Xavier Cortadellas i Judit Pujadó (coord.)
Els jocs retrobats. 33 cròniques de la Catalunya juganera.
La Bisbal d’Empordà: Ed. Sidillà, 2013

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s