Civaders

Allò que ha definit el model històric –si més no, a partir del segon terç del segle XIX– del ball de diables a bona part del Camp i del Priorat ha estat la participació individual dels seus components al grup festiu. Amb els vestits de propietat, llogats o cedits pels mateixos establiments dedicats a la fabricació o comercialització d’artificis pirotècnics –segons l’època–, les persones s’integraven, portant les seves pròpies carretilles, en una manifestació festiva que es caracteritzava per un nombre variable de components, sovint força elevat.

El nostre és, doncs, un model de ball de diables sense cap representació de teatre de carrer i, per tant, amb absència de personatges definits dins del grup –Llucifer, la Diablessa o o l’àngel–, i inexistència d’acompanyament amb tabals i d’estris específics per a disparar la pirotècnia, més enllà de les maces comunes a tots els diables. També, com a conseqüència, trobem que s’ha conservat una gran diversitat d’indumentària, amb el tret comú que les decoracions dels vestits de diables no són pintades, sinó fetes amb tela i cosides damunt de la base de la jaqueta i els pantalons.

Aquest model de participació individual no és contradictori amb l’existència de fórmules associatives d’organització. En són exemple les societats que a Tarragona o a Valls organitzaven sortides de diables per a celebrar el carnaval al segle XIX, o la vinculació dels diables reusencs als organitzadors de les solemnitats marianes. Però en cap cas implicava l’existència de colles amb un nombre més o menys estable de components, tal com passa en altres comarques on el ball de diables es vincula a la representació teatral de la lluita entre Llucifer i sant Miquel.

El model de ball de diables de participació individual desapareix –exceptuant el costum que es manté en algunes diades concretes a les Borges del Camp o a Reus– al darrer quart del segle XX. La mateixa evolució de les manifestacions de cultura popular, avui fortament vinculades a l’associacionisme festiu, i, més tard, la normativa cada cop més estricta sobre l’ús de la pirotècnia al carrer, propicien l’aparició de colles –associacions sense ànim de lucre– amb personalitat jurídica que poden ser contractades per entitats o ajuntaments, disposar d’assegurança, actuar en altres poblacions, etc.

De l’antiga forma de fer ball de diables, n’ha restat, però, segons el costum de cada població, la diversitat en la indumentària, la forma de decorar els vestits, l’absència de personatges definits o el fet que cada diable porta les seves pròpies carretilles a l’espatlla en un sarró o civader. Hi ha colles que el porten, altres no, n’hi ha que han incorporat tabalers i altres que, sense definir personatges, incorporen alguna mena de ceptrot o artifici per a disparar més carretilles alhora.

civader

El nom de civader pot fer referència a la bossa que es penjava, amb civada o altre menjar, al cap d’una bèstia de manera que la boca li anés a dins. Un nom que, de fet, s’aplicava genèricament a les bosses de tela que els pagesos portaven penjades a l’esquena per a portar-hi l’esmorzar o el berenar. I és que aquestes bosses, elaborades amb tela gruixuda, eren més a l’abast i alhora força més segures que qualsevol recipient rígid en cas d’accident. Per cert, en algun text del primer terç del segle XX he trobat l’expressió «se li ha calat foc al civader» en el sentit d’haver topat amb algun problema, però no puc afirmar que faci referència al dels diables.

20140907civader

L’encesa accidental d’un civader és força espectacular, però habitualment sense altres conseqüències que el fet de quedar-se sense matèria per a continuar la cercavila i haver de comptar amb la solidaritat de la resta del grup.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Civaders

  1. Molt encertat l’article, em sembla, però, que de diables sols, sobretot per assistir a l’Arrivo d’en Carnestoltes, també se’n troba referència a Vilanova. Això voldria dir que també al Penedès existia el costum dels diables “pel seu compte”?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s