La teiera de llautó

No cal que expliqui als lectors d’aquest blog que les graelles o teieres eren la forma habitual d’il·luminació de la vila abans de l’aparició, força contemporània, dels fanals de gas o de l’enllumenat elèctric.

Les teieres que il·luminaven els carrers —només els dies de festa o quan l’autoritat ho considerava necessari— s’ubicaven, fixades, a les parets de les cases, sobretot a les cantonades. Algunes places, com la del Mercadal, tenien quatre graelles, de posar i treure, fixades a uns pals. Güell i Mercader, el 1851, les descriu així:

«Cuatre pals groixuts, de uns quinze pams d’alsada, plantats equidistants en los extrems de la plassa, a trenta pasos de las casas, y demunt d’ells un bras de ferro que sostenia un enrexat de forma varia, ple de asclas de teya rehinosa que cremavan des l’entrada de fosch fins a las dotze de la nit, heus aquí lo que eran las graellas. Pasat lo dia o dias de festa, se treyan pals y ferramenta y’s guardban en lo magazem de la Vila.»

graella
Una graella o fester, com en diuen a Mallorca. El seu és es manté en l’actualitat, com a senyal de festa, en algunes celebracions.

Tenir una teiera a la façana de casa comportava inconvenients, perquè el foc fa fum. Per això, l’octubre de 1688, Francesc Teixidor es queixava al consell de la vila perquè s’ havia ubicat una graella a casa seva, a la cantonada del carrer de Jesús amb el carrer Major, i feia una proposta:

«E més fonch proposat per dits Magnífichs Senyors com Francesch Texidor nos ha demanat tinga a bé de deixar-li tràurer la graella que la vila té posada al cantó de sa casa, per lo gran dany que li dóna a sa casa lo fum las ocasions de ensendrer-se; que ell se ofereix fer y mantenir un pal a ses costas y posar-lo en lo Mercadal al puesto se posava abans, totas las ocasions que se oferiran fer-se festes per compte de la present vila.

Fonch deliberat que Francesch Texidor aja de fer y posar una pedra forada en lo Mercadal al puesto que plantat lo pal y graella en dita pedra, done llum als carrers de Jesús y Major; y que aja de fer lo pal a sses costes. Ab aqueixa forma se li dóna la facultat de baixar la graella de sa casa.»

L’anotació al marge de l’acord municipal, que la resumeix, diu «graella de llautó de Francesch Texidor», fet que sembla indicar que no es tractava d’una teiera feta de ferro forjat. La lletra és coetània.

Per tant, Teixidor va poder posar una pedra foradada com a base del pal per a sostenir la teiera, i així poder retirar la de casa seva, en el lloc on es posava abans, perquè la necessitat de plantar graelles per a il·luminar la plaça havia de ser tan antic com la mateixa plaça.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s