Aplecs i festes a Santa Marina

La diada del 18 de juliol, avui, potser és més recordada per la fatídica coincidència amb la data en què el franquisme exaltava la rebel·lió militar contra el legítim govern de la República que com a diada de santa Marina. La festa política imposada durant quatre dècades no ens ha de de fer oblidar que, anteriorment, el 18 de juliol havia estat objecte de diverses celebracions populars. Al Camp de Tarragona en són exemple els aplecs i romiatges a l’ermita de la santa a Pratdip, sense oblidar la fira que reunia la població reusenca a l’entorn del santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia.

L’ermita de Santa Marina de Pratdip ha estat punt de trobada de moltes poblacions, del Camp a l’Ebre, des de fa segles. Es va construir al segle XVI i el 1602 s’hi col·locà un primer retaule que fou substituït per un altre, barroc, el 1730. Aquest últim fou destruït durant la Guerra Civil, però el primer, d’estil renaixentista, es va salvar incorporant-lo al fons del Museu de Reus. L’any 2003 va ser cedit a l’Ajuntament de Pratdip i ara es pot veure a l’església parroquial de la població. El conjunt de l’ermita està format, actualment, per cinc edificis que es construïren durant el segle XVIII.

Una de les poblacions que acudien, en diversos moments de l’any, a Santa Marina era Capçanes. D’aquest romiatge, en tenim una descripció detallada a l’opuscle Capsanes y sos encontorns (1896), on es descriu així l’ermita:

«Consta d’església, casa de l’hermità, dos casals o celdes ab la mateixa disposició que les celdes de Sant Joseph de les Llànties de Montserrat, si bé moltes desprovistes de llits. En lo primer pis hi ha una gran sala, que quasi sempre serveix per ballar. Les seves parets estan plenes de noms. Entre les dugues celdes y l’església queda una plaça molt gran, ahont se sol reunir tothom després de sopar.

Allí, a la claror de grans tions encesos colocats al mitj de la plaça, la copla de bandúrries, guitarres y guitarró deixa sentir ses melodies. Durant tota la nit no’s dorm gens: molt tranquils corren a picar a les portes tancades. Aixís s’espera les 6 del matí, en que tothom prepara l’esmorzar y dinar alhora. [Després de dinar, els assistents tornaven al seu poble]»

A l’estiu, la festa a l’ermita concentrà un gran nombre de persones, procedents dels pobles de les comarques veïnes. Una crònica de 1912 al periòdic tortosí El Tiempo esmenta participants de «Mas den Boquera, Masriudoms, Riudoms, Marsá, Capsanes, Montroig, Llaveria, Colldejou, Darmós, Serra de Almos, Mora de Ebro, Barcelona, Vilanova, Hospitalet del Infante, Ametlla, Pratdip, Vandellós, Molá y otros que en este momento no es posible recordar», i en descriu l’ambient: «por la noche, el toque de guitarras, acordeones, bandúrrias y otros instrumentos de aire, era interminable. Hubo grandes bailes de todas las clases, cantos juegos y demás». I és que, segons explica l’any següent, a l’aplec «se proponen asistir muchas familias de la comarca, además de los agüistas y veraneantes», constatant igualment que des de Tortosa s’hi desplaçaven famílies.

stamarina

També anaven a l’ermita de Santa Marina des de Tarragona al juliol. A la ciutat feia festa el veïnat de la plaça del Rei i els tarragonins acudien a l’ermita a la recerca de l’aigua de la seva font. Ens ho descriu una nota al Diario de Tarragona de 1864:

«Antiguamente, en tal día, se adornaba la plaza del Rey y las calles inmediatas con verde ramaje, se traia espresamente cierta cantidad de agua milagrosa del santuario de la propia santa que está situado cerca del pueblo de Pratdip y se bailaban tortas frente a la iglesia, lo cual no dejaba de reportar algun beneficio para limosnas.»

Tot i que la premsa, en algun moment, parla d’una pèrdua del costum, el cert és que aquestes festes —tal com passà amb altres festes de barri— es van anar celebrant, amb major o menor intensitat, durant tot el segle XIX. Així, el 1870, llegim a El Tarraconense:

«La fiesta de Santa Marina que se celebra todos los años en la iglesia de Nazareth comenzó ya el domingo por la tarde. Al son de la dulzaina salieron las sacristanas de la santa a recibir el agua milagrosa, que entró por la puerta de Francolí. Por la noche hubo baile de tortas y ayer se vieron muy concurridas las funciones que por la mañana y por la tarde se celebraron en dicha iglesia.»

Un model festiu que es va repetint. El 1882, el programa que publica el Diario de Tarragona anuncia que els carrers del barri estaran guarnits amb «arcos de verde ramaje, con el cual se adornarán las paredes de la iglesia y se levantará junto a la puerta de la misma un templete, en donde estará depositada la milagrosa agua de Santa Marina». L’aigua, la van a rebre les sagristanes el dia 17 i, a més dels oficis religiosos, s’anuncia repartiment de coques beneïdes entre el veïnat i ball de coques, el dia 18. I la rifa final de «un inmenso tortell entre los que contribuyan á sufragar los gastos de estos festejos, debiéndose advertir que dentro del tercer día deberá recogerlo el agraciado». No hi falten tampoc els cóssos i els focs artificials. També hi sovintejava l’enlairament de globus. Sembla que la rifa d’un enorme tortell era, a l’època, un dels atractius —un «tortell monstruo», com el qualifica algun diari— i una gens menyspreable font de finançament per a la festa.

El 1901, el Diario de Tarragona informa que el veïnat continuava guarnint la plaça amb brancatge i garlandes, i fent ball, però tal com altres celebracions del mateix tipus, l’entrada del nou segle va assenyalar la decadència de la festa de barri. El 1909, el Diario del Comercio afirmava:

«Hoy se celebra en la iglesia de Nazareth la tradicional fiesta en honor a Santa Marina que en época no muy lejana se veía tan concurrida por los vecinos de nuestra ciudad, más desparecida en parte la devocion […] y caídos en el olvido los festejos populares que en este día tenian lugar en la plaza del Rey, la fiesta ha perdido ya aquel carácter típico que le era peculiar.»

 

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s