Una tronada a Banyoles

Coincidint amb la celebració de la IV Fira del Món del Foc a Banyoles, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya ha considerat la Tronada de Reus com la millor manifestació pirotècnica de Catalunya. Un nou reconeixement que ha de contribuir a posar en valor aquesta pràctica festiva de preparació pirotècnica, més que centenària i avui emblemàtica de la festa major de la ciutat.

Amb aquest motiu, aquest divendres a la nit s’ha aviat una tronada a Banyoles, amb morters que han estat cedits per l’Ajuntament de Reus. Perquè, malgrat haver estat una pràctica comuna, només a Reus s’havia conservat l’ús de mascles o morters metàl·lics per a preparar les tronades.

El costum de fer servir els mateixos morters per a bastir les tronades de diverses poblacions fou ben comú en el passat. En primer lloc, perquè molts cops les peces eren propietat de l’empresa pirotècnica i les emprava allí on la contractaven. Altres vegades, quan els mascles eren de propietat municipal, es demanaven. Pot servir d’exemple la petició que l’Ajuntament de Tortosa fa al de Reus, el 1895, de «cuatro cañoncitos para disparar salvas de morteretes» —probablement mascles de tronada— a les festes de la Cinta d’aquell any, o el fet que, al Baix Camp, Vilaplana demani a Cambrils, el 1924, un joc de morters per a fer una tronada i obtingui per resposta —com consta a la correspondència conservada a l’Arxiu Municipal de Cambrils— que a la vila no n’hi ha i que sempre han fet servir els del pirotècnic de Reus. Res de nou, per tant, en el fet que l’Ajuntament reusenc hagi deixat els morters per a la realització d’una tronada.

Aquesta doncs haurà estat una tronada a Banyoles a l’estil de les que actualment es fan a Reus. Si algú vol conèixer, però, la tronada reusenca amb ets i uts, l’ha de veure, i viure, al Mercadal, amb la sonoritat que li atorga l’entorn de la plaça i l’ambient irrepetible que generen els milers de persones que segueixen el seu esclat.

D’altra banda, no és el primer cop que s’haurà fet una tronada a Banyoles. Sense voluntat d’exhaustivitat —només a partir d’un primer cop d’ull a la premsa digitalitzada accessible a la xarxa—, constato que, a la festa major de finals del segle XIX, hi sovintejava el «disparo de morteretes» o «salvas de morteretes», a l’igual que a altres poblacions de la zona. Les tronades foren, efectivament, una forma d’anunciar la festa en molts indrets del país.

tronadabanyoles

La tronada preparada a Banyoles (Fotografia: Marc Navarro)

El dissabte, un cop disparada la tronada –amb l’anècdota que el foc va saltar del començament al final, com passa a vegades, pel vent– vaig conèixer a Guerau Palmada, historiador de l’Art i membre del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, que em va facilitar un seguit de dades molt interessants sobre les tronades a Banyoles. En el seu treball «El cerimonial d’entrada de l’Abat de Banyoles durant els segles XVII i XVIII» (Actes del IV Congrés d’Història de Girona, 2011) anota, per exemple, com el 1623 es comprà pólvora per a tres o quatre morters, aviats a la plaça major de Banyoles: «… ques gaste la pólvora serà menester per las tres o quatre mascles ques acostumen a posaren la plasa major de la present vila», fet que ens indica que el costum no era nou.

[versió actualitzada el 21/07/2014]

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s