Repartir espígol pels carrers

Anomenem espígol una planta de diverses espècies del gènere Lavandula que es caracteritza per un olor molt agradable –per això s’ha emprat a bastament per a l’elaboració de colònia–, emprada casolanament per a perfumar la roba a l’interior dels armaris i també amb alguns usos medicinals.

Repartir espígol pels carrers o altres plantes oloroses, com la murtra –o murta, Myrtus communis–, com a inici de les diades de festa, és una pràctica molt antiga i comuna a celebracions com les festes majors, el Corpus, les festes de barri o les solemnitats cíviques o religioses.

Efectivament, a l’antigor la neteja dels carrers esdevenia un signe d’excepcionalitat festiva. Quotidianament moltes vies eren de terra, hi corrien els animals o, si anem enrere en el temps, s’hi abocaven les aigües brutes, que circulaven per canals obertes. La neteja –amb la prohibició que es deixessin animals solts pel carrer els dies de festa– i el guarniment amb enramades de plantes oloroses esdevenien una mesura profilàctica per a la millora de les condicions de l’entorn on se celebrava la festa.

Amb els pas del temps, repartir espígol o murtra pels carrers va esdevenir un ritual de festa, no tan necessari però igualment significatiu pel seu simbolisme. Com canten al País Valencià:

«L’entrà de murta és
un carro tot ple de flocs,
un llaurador cantant
i un altre que tira flors.»

I és que, els dies de festa, s’enramaven els carrers amb aquesta planta de baies aromàtiques i la seva arribada al poble s’acompanyava de música.

murtra

La pràctica d’escampar murtra també continua vigent en les celebracions d’algunes poblacions mallorquines. (A la fotografia, festes de la Beata. Santa Margalida, 2008)

Al nostre àmbit geogràfic més proper, el repartiment de l’espígol s’associa a les festes de barri –de la vuitada de Corpus o patronals– i a les festes majors, a càrrec de parelles de sagristanes i sagristans –o majorals– de la festa, una funció que va passar dels fadrins a la canalla. Per exemple, a Cornudella de Montsant, per la festa de Sant Julià, al segle XIX:

«El dia de la fiesta de la cofradía después de la misa matinal, niños y niñas de 3 a 6 años acompañados de sus madres, salían de la iglesia con uns panerets de hierbas aromáticas, de espliego, tomillo, romero, que bendecido había el Sr, cura en la misa, y acompañados de los juglares y fadrins organizaban un pasacalles por la Villa, esparciendo las hierbas silvestres a manera de alfombra y en señal de mucha fiesta. Terminado el recorrido por toda la Villa donde eran obsequiados por los mayorales del Jovent o Fadrins con golosinas de futos secos, avellanas, nueces, higos, pasas y la consabida coca dels fadrins.»

Més antiga, del 1756, és la descripció que anoten les actes del consell municipal reusenc, quan anoten, entre altres actes, que les festes dels barris «concistian en fer los sacristans y sacristanas, acompanyats de música, matinadas per las casas enramant sas portes de espígol o altres odoríficas herbas».

De fet, fins al primer terç del segle XX, són força els programes de festes que recullen el repartiment de l’espígol a diverses poblacions. A Falset el costum de repartir espígol era habitual en les festes de barri, segons Joan Bta. Piñol, a Costums típiques de Falset (1930), qui anota: «els infants eren la nota més simpàtica i popular al repartir el tradicional espígol per la barriada, alfombrant els seus carrers i escampant la dolça flaire al compàs de selectes peces executades per la banda». Una pràctica que també trobem a la festa de Santa Càndia, com recullen els programes, tot mostrant l’evolució del costum:

«Dia 7. En la madrugada de este día, fiesta de Santa Cándida, una banda de música recorrerá todas las calles acompañando las sacristanas que saldrán a esparcir espliego y flores por ellas.» (1861)

«Dia 7. A las seis se celebrará el tradicional acto de ‘tirá espigol’ en el que adorables parejitas de gente menuda perfumarán el ambiente esparciendo aromática alfombra de flores, recorriendo las calles el ball de bastonets, los gigantes y los enanos con acompañamiento de la música.» (1901)

20140815falset03

Tot això només a tall d’exemple entre moltes altres referències, perquè el costum ha arribat fins a l’actualitat, a les festes d’agost.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Repartir espígol pels carrers

  1. Retroenllaç: Repartir espígol pels carrers. Salvador Palomar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s