La meitat del got

taronjada01

El passat dijous van coincidir a Reus, a la mateixa hora –un fet del tot habitual– , dos actes que, d’alguna forma, ens apropaven a un mateix moment de la història recent. D’una banda, el col·lectiu d’exregidors reusencs «Reus 1979» organitzava, al Vaporlab, una taula rodona sobre els 35 anys d’ajuntaments democràtics. De l’altra, Mariona Quadrada parlava, a l’Arxiu, de la trajectòria de Taronjada Natural, un grup de teatre i animació de carrer nascut a Reus a finals de la dècada de 1970.

I és que, mentre els polítics, tot i reivindicant el paper dels ajuntaments, van reconèixer el descrèdit actual de la política –ho explica Isabel Martínez a la seva crònica «El got mig ple de la política municipal»–, Mariona Quadrada, amb el suport d’un seguit d’imatges i la complicitat d’una part del públic amb qui havia compartit directament vivències, va recordar una etapa que va marcar el seu retorn a Reus, per tal de trobar-se amb persones, conegudes o no, i iniciar una experiència que li suposà quedar-se definitivament a la seva ciutat, el 1979, fa trenta-cinc anys.

Aquell any fou, efectivament, l’any de l’arribada de la democràcia als municipis, però també l’any en què un grup de gent jove reusenca va fer del carrer espai d’expressió i reivindicació, en un període relativament curt però molt intens, «creant escàndol i revolucionant actituds». Efectivament, Taronjada Natural és, aleshores, un grup de teatre, música i festa que fa cercaviles i munta espectacles arreu del país –especialment aquell estiu de nous ajuntaments i desig imparable de fer festa–, que crea històries i inventa personatges, que construeix artificis artesanals i imaginatius, tot proposant-se una manera de viure, en un pis del del carrer Major, a tocar de la institució cultural més sagrada de la ciutat, i més endavant en un mas de la carretera de Tarragona. Una sotragada al cor de la ciutat, com explicitava el subtítol de la xerrada.

taronjada03

El 1979, la cultura popular s’expressava al carrer sense gaires complexos. Cercaviles de festa amb grups que, com Taronjada, recuperaven la gralla i combinaven sonoritats i repertori, amb formacions de vent; grups que fabricaven nous gegants o sortien al costat dels gegants històrics de la vila i que feien seguir la canalla i provocaven els grans.

Però no es tractava només de recordar temps passats. Com en altres activitats del cicle «Testimonis», el component emocional era obvi. Però la xerrada de Mariona Quadrada va servir per explicitar que, a l’entorn de Taronjada Natural, s’articulà un moviment de persones que volia, més enllà de la democràcia formal, transformar la societat i participar en la vida pública; que qüestionava, si calia, les decisions dels polítics; que es manifestava al so de la gralla o que penjava dels gegants pancartes reivindicatives.

taronjada02

Taronjada Natural va deixar una petjada profunda –més del que algú es pot pensar– a la ciutat. De l’existència avui  d’un espai tan emblemàtic a la ciutat com és la Palma –salvat de l’enderrocament i recuperat per a l’ús públic gràcies a la primera campanya La Palma per al Poble– al naixement de nous col·lectius com Carrutxa, el 1980, ara l’entitat que organitza aquest cicle, de memòria recent, trenta-cinc anys després.

Sense poder ni voler comparar els continguts ni el to d’ambdues activitats, sí que se m’acut alguna reflexió evident sobre les assignatures pendents de la democràcia municipal. Sobre la distància entre la política i el carrer, que mai hauria d’haver existit en una administració que vol ser la més propera a la ciutadania. Sobre la meitat, o potser més, del got que no van saber omplir els polítics i l’explicació de com avui continua buida.

I sobre com alguns –potser ja no tan joves físicament– continuem reivindicant la participació més enllà de votar cada quatre anys, o el carrer i la plaça –avui amenaçats a Reus per una concepció mercantilista de l’espai públic i l’ús polític de les normatives– com a indrets de cultura i de convivència, de creativitat i de transgressió festiva.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, les idees, memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s