Jugar amb la festa

20140921reus01

Aquest diumenge passat va tenir lloc la primera trobada d’elements festius de fabricació domèstica, organitzada per Canal Reus TV i que va aplegar, enmig d’un nombrós públic, una setantena de gegants, capgrossos, bèsties festives, amb un centenar de portadors, incloent-hi un divertit ball de cavallets i alguna xiqueta disposada a ballar els cercolets.

Entre les figures, n’hi havia moltes que recreaven els gegants i els nanos de la ciutat, el Carrasclet, el bestiari del seguici —sobretot, la mulassa i l’àliga—, però també hi havia lleons, dracs d’aparença diversa, el basilisc o el bou, i una cabra de foc –sense foc, però del tot autèntica. La festa com a joguina.

20140921reus02b

Figures obrades, com era habitual amb les joguines infantils abans de la industrialització, pels mateixos xiquets i xiquetes, pels adults o en complicitat, amb un treball més o menys elaborat però sempre creatiu.

El joc, que molts cops apareix com a reproducció transgressora de la realitat, recrea la festa. Es pot jugar amb la festa i a fer festa de moltes maneres: amb imaginació –fent els gegants o imitant el drac pel menjador de casa, i no cal res més– o amb ajut de les reproduccions a escala dels elements del seguici festiu –preferiblement, de goma–, amb una figura de construcció domèstica o feta a l’escola. El joc i la festa comparteixen el fet de ser espais d’excepcionalitat respecte allò que es més quotidià, temps viscut a un altre ritme i comportaments segons normes pròpies. La festa té un gran atractiu per als més petits i els seus components, viscuts ja de tota la vida, són referents de pertinença a una comunitat.

20140921reus03

No insistiré, doncs, en allò que semblaria tòpic. La plaça del Mercadal fou un esclat d’imaginació i color, en una trobada no competitiva amb un bon acompanyament musical, fet a a destacar, i la canalla es va divertir fins al cansament, molt relatiu, o fins que es va acabar perquè s’havia d’acabar.

La proposta de futur. Perquè a les cases hi ha encara moltes figures festives que, de ben segur, poden sortir a la plaça i perquè l’èxit d’enguany pot ser el millor reclam per a la participació en properes edicions. Sense amanir-ho gaire més –potser es pot preveure, com em comentaven els organitzadors, fer una cercavila més o menys llarga segons l’edat dels participants– i deixant que la celebració sigui tan espontània com la d’aquest diumenge.

20140921reus04

I com passa amb els tions familiars, que passen de generació en generació, potser d’aquí uns anys farem mostres d’un patrimoni etnològic de figures festives domèstiques, amb històries familiars al darrere. Sense menysprear en absolut els éssers d’existència efímera, de caixa de cartró reciclada que acaba desfeta per l’ús, que aporten dies, o hores, de gaudi al joc festiu.

Fans del seguici o tocats per la festa, com vulgueu…

 

 

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Jugar amb la festa

  1. Jaume Pérez ha dit:

    Crec que aquestes trobades, són o potser haurien de ser, la sortida a tants elements d’escola o barris que a vegades surten al mig d’altres trobades i és barreja tot i acaba sent un poti-poti.
    Cal destacar el que dius de una bona qualitat musical

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s