L’àliga i el colom

morellamercadal
La figura morellana plantada a la plaça del Mercadal

La figura vinguda de Morella que va participar a la trobada d’àligues festives celebrada a Reus el dissabte 27 de setembre encapçala aquest mes d’octubre la mostra que es pot veure al Museu de Reus (a la plaça de la Llibertat), junt amb l’Àliga de Reus.

sexenni
Celebració del Sexenni a Morella (1988)

La primera vegada que vaig observar aquesta peça –cap al 1986, si no ho recordo malament– hom em parlà d’un colom que identificà amb la representació de l’Esperit Sant. Colom o àliga, com també se la considera i coneix popularment, és magnífica. Efectivament, aquesta majestuosa figura es pot associar, per la seva tipologia, a les àligues més emblemàtiques que participen a les professons del Corpus i altres solemnitats arreu del país, i, sens dubte, és la més antiga entre les presents aquesta tardor a Reus.

La seva estructura, amb les ales i el cap mòbil, i de fusta coberta de pell, és mostra d’un antic model de bèsties festives que podem observar només en comptats exemples, com en el cas de l’àliga o el drac antic de la Bisbal d’Empordà. El seu color daurat –un tret que comparteixen poques àligues entre les recuperades a finals del segle XX– li atorga sumptuositat. La corona de llorer que porta al cap –un element diferencial respecte a les corones reials que porten les àligues– reforça aquesta identificació amb el colom.

morella
Àliga de Morella

Obrada en data desconeguda, participa a les professons del Corpus, que a Morella se celebra des de 1358, i del Sexenni, una solemnitat que té lloc cada sis anys, des de 1678, en agraïment a la Mare de Déu de Vallivana per haver deslliurat la població dels estralls de la pesta. L’estructura de l’animal festiu fa sospitar que es tracti d’una peça del segle XVIII, sinó anterior.

Tant l’àliga com el colom tenen una forta càrrega simbòlica en el cristianisme. La primera s’associa a la figura de sant Joan evangelista. Hi ha, a més, una tradició llegendària que la vincula directament al concepte de resurrecció, ja que s’explica que les àligues velles volen en direcció al sol, sobre el mar, fins que l’escalfor els hi crema les plomes. I que, en caure a l’aigua, reneixen. També es diu que l’àliga és l’únic animal que pot mirar directament al sol. De fet, la identificació de l’au amb l’astre que presideix el cel és comuna a diverses cultures.

En el cristianisme, el colom és també una au amb una gran càrrega simbòlica. A l’Antic Testament com animal que anuncia, portant una branca d’olivera al bec, la fi del diluvi. I també com a representació de l’Esperit Sant.

aligreus
Detall de l’àliga reusenca amb el colom al bec

Àliga i colom es vinculen, finalment, perquè en el passat moltes àligues festives portaven un colom viu al bec en les seves sortides al carrer. «Per un colom y veta per lligar-lo al àliga per lo dia de Corpus y St. Pere», llegim el 1735 –a l’igual que en anys anteriors– en els comptes municipals de Reus. Aquesta és una pràctica que només es conserva en alguna població, com Valls, ja que en altres –Reus, Tarragona, Vilafranca…– ha estat substituït per una figura. El colom a la boca de l’àliga es pot interpretar com una altra mostra del simbolisme que vincula l’àliga al poder.

A les fotografies podeu observar les àligues de Vilafranca, Mataró, Tarragona, barri de Sant Ferriol d’Olot –la vella i la nova– i Valls, aquesta, sense el colom al bec (tot i que s’hi observa la corretja per a lligar-lo).

Les fotografies corresponen a la trobada i a la mostra que es pot visitar al Museu de Reus (Pl. de la Llibertat) fins a finals d’octubre.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s