Entre l’oralitat i la impremta: els romanços de fil i canya

romanpenjats

Aquest curs, entre octubre de 2014 i abril de 2015, enceten a Reus un programa d’activitats a l’entorn dels romanços de canya i cordill, anomenats també de cec pel fet que la seva venda ambulant era una forma de guanyar-se la vida per a les persones sense vista. Efectivament, eren els cecs qui els solien recitar o cantar, anant de poble en poble. El programa neix de la col·laboració entre organismes municipals –l’Arxiu, la Biblioteca Xavier Amorós o el Giny– i entitats com Carrutxa, el Bravium o la Gata Borda.

Els romanços són composicions narratives en vers que, a la tradició popular, es mouen entre l’oralitat –les balades, emprades per acompanyar les feines al camp o a la casa, que s’aprenien a l’escoltar-les– i el paper, amb textos impresos en plecs, generalment de quatre pàgines, encapçalats per una xilografia. El nom –«de fil i canya» o «de canya i cordill»– els ve donat per la forma com s’exposaven a la venda: penjats d’un cordill i agafats amb un tros de canya, a manera de pinça, perquè no se’ls emportés el vent. Els venedors els recitaven o els cantaven, com a reclam, i la gent els adquiria per a llegir-los i repetir-los. Com que l’estructura dels romanços possibilita adaptar-hi un gran nombre de tonades de tradició oral, fou habitual que més d’un text de difusió impresa restés en la memòria oral com a cançó.

Els romanços foren, en el passat, un mitjà de comunicació de masses. Per escampar notícies i explicar fets, també per explicar narracions imaginàries o adobar fets reals amb tocs de fantasia. Els romanços, entre la realitat i la ficció, són precedents de formes de comunicació que avui transmeten les xarxes socials o, si voleu, d’una literatura fantàstica que avui ha esdevingut imatge virtual.

Copsar l’atenció del públic i aconseguir el seu interès en l’adquisició del plec, fer circular notícies o missatges de caire ideològics, fer patir amb els suposats estralls d’algun animal fabulós o esgarrifar amb històries de sang i fetge, divertir amb diàlegs absurds entre soldats i pageses… de romanços, n’hi hagué de temàtica molt diversa.

Reus fou una ciutat amb una abundantíssima producció de romanços, en català i castellà, tant pel que fa a l’edició –La Fleca n’és un exemple– com a la composició, camp en el qual destaca alguna figura singular com la de Josep Ferre (a) Queri. D’aquí el nom del programa –«Una ciutat de romanços»– que, entre aquest octubre i l’abril de 2015, vol aplegar activitats com conferències, tallers o una exposició. Amb voluntat de conèixer aquest patrimoni, però també de retrobar noves funcions a una forma de literatura popular que, com els cas de les cançons improvisades, permet actualitzar els continguts i treballar en l’àmbit escolar o festiu.

Properes activitats:

Dimecres 15 d’octubre a 2/4 de 8 del vespre a l’Arxiu de Reus.
Presentació del cicle «Una ciutat de romanços» amb la conferència de Toni Orensanz, periodista i escriptor,
Els romanços com a eina de comunicació

Dissabte 18, a les 10 de la nit, al teatre de l’Orfeó Reusenc
Concert de Jaume Arnella, compositor i creador de romanços.
Entrada lliure.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Entre l’oralitat i la impremta: els romanços de fil i canya

  1. Retroenllaç: Tot plegat, romanços | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s