Plaques

El dilluns 13 d’octubre, l’alcalde Carles Pellicer va descobrir una placa en reconeixement del religiós Josep Gomis Martorell (1894-1937) —on figura com a «màrtir» beatificat per l’Església— a la façana del número 8 del carrer de l’Àguila de Reus, on va residir els últims mesos de la seva vida.

No vull entrar en la trajectòria personal del religiós i manifesto el meu respecte al dret a la memòria que tenen els familiars de totes les víctimes d’un conflicte tan sagnant com el que va esclatar a partir de la rebel·lió militar contra el govern de la República. Efectivament, la Guerra Civil espanyola, la violència revolucionària a la rereguarda i la repressió franquista de la postguerra, van deixar a la ciutat un rastre de víctimes considerable, entre assassinats durant i després de la guerra, morts al front i pels bombardeigs de l’aviació franquista.

Entenc, doncs, que el govern municipal també estarà disposat a ubicar plaques en record de totes les persones executades pel franquisme per les seves idees —a vegades, només per una vinculació familiar o una denúncia interessada— després de judicis sumaríssims i amb procediments irregulars. No caldrà gran feina de recerca, perquè llibres com La repressió franquista a la ciutat de Reus (1939-1950), publicat per l’Associació d’Estudis Reusencs el 2003, entre altres fonts bibliogràfiques, aporten força noms i lloc de residència de les persones que foren afusellades en els primers anys de la dictadura feixista. I, encara, caldria posar una placa al carrer de Pubill Oriol, on vivia Cipriano Martos quan fou detingut per haver repartit propaganda, torturat i assassinat per la guàrdia civil, el 1973.

Una mesura que, tal com s’ha començat a fer amb Josep Gomis, serviria per a vetllar —i esmento l’Estatut a manca de constitució pròpia— «pel reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques i de consciència». De totes, no només de les que ja foren recordades i exalçades durant anys pels guanyadors de la guerra.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees, memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s