Castanyes i carbasses

caganermort

Tots Sants, la festa dedicada als difunts és ben viva, si em permeteu l’acudit. La meteorologia no acompanya, però a Reus, les places plenes de punts de venda de castanyes torrades ens recorden que som a la tardor i que arriba el temps de les nits llargues i el fred. Caus i esplais, escoles o associacions de veïns han substituït les històriques castanyeres que, com l’Allera, han deixat petjada a la memòria col·lectiva. Un canvi important que assenyala l’evolució de la festa perquè l’objectiu de la venda no és –amb alguna excepció– guanyar-se la vida sinó obtenir recursos per algun projecte associatiu. I les castanyes ja no arriben majoritàriament de les muntanyes de Prades, amb uns castanyers afectats pel xancre.

Però mengem castanyes i panellets, fets a casa o comprats en forns o pastisseries. Dels de tota a la vida o de nova incorporació al repertori gastronòmic. I fem castanyades com a trobada col·lectiva, no tant –però també– familiars com de colla o associatives.

I algunes entitats continuen fent rifes de confitura i panellets, costum doblement singular perquè Reus és una de les poques poblacions –per no dir la única, que mai se sap– on és conserva aquesta pràctica i perquè és una rifa basada en la paraula, amb apostes sense butlletes, al reclam de: —I va bola!

I moltes, moltíssimes persones, visiten el nínxols i tombes dels seus avantpassats al cementiri, a Reus com arreu. Un cementiri que fa uns quants dies que s’omple, a la nit, amb les visites teatralitzades que condueix el grup La Gata Borda. Una proposta excel·lent perquè permet descobrir els valors patrimonials de la nostra arquitectura funerària i, alhora, recordar les persones que ens han precedit en la condició d’habitants de Reus. Persones de tota mena –i aquí convé destacar la bona feina de La Gata Borda– dels fills il·lustres als ciutadans anònims, dels personatges que van morir vells a aquells que van patir les conseqüències de guerres o la repressió política. Un aspecte teatral que, en certa forma, substitueix o renova aquelles representacions que abans havien caracteritzat la festa.

Castanyes, panellets i confitura, cementiris i teatre. I canalla que es vesteix de fantasma, vampir o zombie, que retalla carbasses de cartró a l’escola celebrant el Halloween –tot i que de carbasses amb espelmes a l’interior ja en fèiem a Catalunya fa molts anys– o que surt al carrer a demanar caramels.

I el Halloween, celebració sincrètica de tradicions europees passades per l’altre costat de l’Atlàntic, es fa present perquè és comercial i a l’abast, perquè es pot comprar i es veu als aparadors. I perquè, sobretot, s’adiu a la mentalitat d’una societat contemporània que amaga la mort natural i fa espectacle de la mort violenta. Una societat que, en temps de decadència de les formes històriques de religiositat, construeix imatges del més enllà, la resurrecció dels difunts o la vida eterna a partir de la fantasia literària o audiovisual. Perquè Freddy Krueger –o l’estol de monstres sobrenaturals que omple la nostra cultura– són, a la pràctica, més propers a la canalla, que les endolcides castanyeres d’una ruralitat mitificada. Perquè, en un dia a dia ple de telenotícies on la brutalitat humana supera la ficció, la sang i el fetge de la fantasia són terapèutics. Perquè, des de temps tan allunyats com els posteriors a les gran epidèmies medievals, la humanitat ha fet burla carnavalesca de la mort per superar les seves ports. O perquè Jaume Balagueró genera cultura popular com ho van fer fa més de cent anys Zorrilla –o després Llamp-Brochs amb el seu Cuan Tanorio– amb el seus apareguts teatrals. Res de nou, doncs en la irrupció d’uns models culturals que s’ajusten a canvis de mentalitat que arrelen en canvis socials més que centenaris.

A la fi, la disjuntiva no radica entre conservar les nostres ancestrals tradicions de Tots Sants o celebrar el Halloween. Potser es tracta, un cop més, de viure la festa com a experiència col·lectiva, amb els seus components simbòlics i de relació amb altres persones, o només consumir oferta.

I podem anar, o no, al cementiri aquest dissabte, 1 i després donar un tomb per les entitats que organitzen rifes de confitura –això em sembla que només a Reus– i comprar castanyes a la paradeta de la cantonada. També a Reus, podem participar avui a La Palma Terror Show, o anar a rifa que organitza Canal Reus TV, el diumenge 2 a la tarda. I trobar-nos, en família o amb els amics, menjar castanyes i tastar els panellets domèstics o de pastisseria, beure vi dolç o licors casolans d’herbes… i veure una pel·lícula de terror sobrenatural per acabar la vetllada, és clar.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s