Els cafès i la festa de Tots Sants

Aquests últims dies, parlant de castanyades populars i de rifes de confitura, he fet sovint referència als cafès, com a espai de sociabilitat, equipaments cabdals per entendre el canvi de costums i l’aparició de noves pràctiques culturals al segle XIX. Establiments amb personalitat pròpia, marcats per la tipologia dels habituals concurrents, els cafès eren punts de trobada, d’esbarjo, de jocs de taula, de converses literàries i de debat ideològic, d’activitats culturals o artístiques. Als cafès es mengen castanyes per Tots Sants i es formen rondes o corals per Carnaval. Hi havia cafès que disposaven del seu escenari, on s’oferien actuacions musicals o de teatre.

Pere Cavallé, en les seves descripcions del Reus vuicentista, publicades a la Revista de Centre de Lectura aporta unes pinzellades del seu record personal que podem extrapolar a d’altres indrets. Tot començant amb la llegenda segons la qual el cafè es va popularitzar a Occident a causa de les prohibicions d’un soldà molest amb les conspiracions de cafè que amenaçaven l’imperi, s’apropa a la ciutat per afirmar que els cafès més significats, en el seu record, eren el de l’Estivill, al raval de Sant Pere, punt de reunió dels progressistes; i el del carrer Major, refugi dels moderats, tot i que n’hi havia molts altres.

«El periode de major explendor pels vells Cafès, s’escaigué en plene gènesi de la revlució septembrina. Quan més tard, entre’ls anys cincuanta i seixanta començaren a fundar-se societats, s’inicià la decadència d’aquells establiments i fou tant ràpida la davallada que en els dies dels meus records més allunyats ja no eren ni ombra de lo que havien sigut trenta anys abans»

Pere Cavallé, que escriu al tombant del segle XX, diferencia entre els vells establiments, els sorgits a l’entorn de les societats cultural, recreativa o política i, encara, els establerts «en vies de moderna urbanització» i descriu el seu paper cabdal en la celebració de festes com al de Tots Sants:

«L’únic dia de l’any en què els vells cafès s’oferien a la contemplació dels nostres ulls d’infants amb tota llur esplendidesa era per Tots Sants. La tradicional rifa de confitura, que no ha desaparegut encara dels nostres costums, tenia llavors una importancia que no té ara. Menys familiaritzada la gent amb els luxes i superfluositats dels nostres dies, el menjar confitura era un aconteixement. Per xò al voltant de les llargues taules plenes de plats de fuita confitada hi acudien petits i grans com les mosques a la mel, i per xò amb l’esqué de la rifa, els Cafès s’omplien de gom a gom. Era habitud inveterada, obligació ineludible de tot bon reusenc, el visitar, acompanyat de la família, tots els cafès en els que s’hi celebrava rifa. Per xò el dia de Tots Sants, al capaltard i a la nit, era extraordinaria l’animació que s’observava en els nostres carrers. La nota més simpàtica la constituïa la mainada que passava joiosa portant els plats de confitura i panellets que, junt amb la garnatxa del carretell del racó, havien de fer més suculenta la castanyada que el dia dels Difunts se celebrava en totes les llars on no hi manqués l’alegria i el respecte a la tradició. El Dia dels Morts s’havien de menjar castanyes, panellets i confitura i després anar a veure ‘Don Juan Tenorio’.»

El testimoni de Pere Cavallé és prou interessant –i no pas l’únic– perquè ens ajuda a situar el costum de les rifes de Tots Sants al segle XIX quan pastisseries i cafès –més tard, les societats– les organitzaven. En un moment en què «la castanyada constituïa una festa íntima tan bella com la de fer cagar el tió la vigília de Nadal. Se reunien els membres d’una família a la llur casa pairal i amb sana alegria menjaven castanyes de Prades» i en què «el dia dels Morts, els cafeters obsequiaven a la concurrència amb panellets.»

El paper dels cafès era també prou important en altres moments de l’any. I és que el coneixement dels canvis en les formes de sociabilitat i els models associatius és clau per entendre l’evolució de les celebracions festives.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s