Una notícia de diables a Salou

Aquest dissabte passat he participat al Teatre Auditori de Salou –explicant la història i els usos de la pirotècnia a la festa– en un dels cursos de formació de responsables de grups de foc (RGCRE) que organitza el Departament de Cultura de la Generalitat i la Delegació del Govern de l’Estat (àrea d’Indústria i Energia), amb les federacions de diables i bestiari,  per tal de fer viables les actuacions de les colles festives de diables i bestiari de foc, d’acord a la normativa actual. Uns cursos que s’omplen de gom a gom, amb persones vingudes d’arreu de Catalunya, i que palesen la vitalitat del món del foc.

Salou, com tantes altres poblacions catalanes, compta avui amb el correfoc com un dels components habituals de la seva festa, la «Nit de foc», a l’agost –aquest any, amb la participació dels Diables Maleïts, les Bruixes Latemó, el Xaloc, la Morena de Salou i la colla de Diables Foc i Gresca, de Tarragona–, on participen les pròpies colles de foc, nascudes al tombant d’aquest últim canvi de segle.

Tanmateix, sabem d’una sortida del ball de diables a Salou, a la festa de la Mare de Déu d’agost, fa més de seixanta anys –si més no, el 1950–, gràcies al testimoni d’un article de premsa, al Diario Español de Tarragona, que es lamenta de la poca presència que tenen els diables a les festes i explica:

«Recientemente, en Salou por cierto y con ocasión de la festividad de la Virgen de la Asunción, patrona de la villa, tuve ocasión de ver el disparo de las carretillas, cosa que no había visto desde hace varios años. Es un espectáculo multicolor. Los llamados “diablos” con sus trajes de lona amarillenta con incustraciones rojas, tapados hasta los ojos que cubren con gafas especiales que les protegen del fuego, ocupados en prender la mecha que llenará de chispas todo su alrededor es de una vistosidad digna de admirar y que muy poca gente conoce.»

De ben segur que aquest ball de diables estava molt relacionat amb Reus: per la indumentària –els vestits emprats a la ciutat, a les Borges o a Falset, es llogaven a les cases d’indumentària teatral reusenques, i segurament aquests– i per la pirotècnia, emprant les carretilles fabricades a ca l’Espinós. Però potser, també, pels seus components. El cronista parla amb Manolo Solís, persona molt vinculada a la pirotècnia Espinós, comentant:

«Al finalizar la procesión abordé a uno de los entusiastas “dimonis”, Manolo Solís, muchacho simpaticón qua amablemente contesta a mis preguntas.
—¿Has disparado muchas carretillas, amigo Manolo?
—Yo solo, más de ochenta. Y creo que los diez que formamos han quemado tantas como yo, por lo que creo que en esta procesión de la Patrona de Salou se habrán consumido cerca de mil carretillas.»

Finalment, després d’una descripció de com funcionen les carretilles, l’article acaba amb una proposta adreçada als reusencs: que el ball sigui present cada any a la festa de Sant Pere.

 

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s