Ideologia, política i romanços

profecia1861

En el marc del cicle «Una ciutat de romanços», organitzat per l’Arxiu de Reus, la Biblioteca Central Xavier Amorós, Carrutxa i altres entitats, el proper dijous 4 de desembre tindrà lloc una nova activitat: una taula rodona amb col·loqui sobre el rerefons ideològic dels romanços de fil i canya i la funció d’aquesta forma de literatura popular com a eina de propaganda política. Des d’una perspectiva local –un dels objectius del cicle és apropar-se a la riquíssima producció reusenca de romanços– però amb una visió general.

Com tants altres mitjans de comunicació, la ideologia que traspuen els fulls de canya i cordill és plural. Antoni Veciana, a partir de l’anàlisi de prop de dues-centes composicions diferents que hi ha a les calaixeres de romanços reusencs de la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus, reflexiona com sovint eren contraris a una idea de progrés social, nacional o lingüístic del país. Efectivament, tal com es pot constatar en altres textos –per exemple, en els parlaments dels diables burlescos que acompanyen les edicions d’algun ball parlat– més d’una vegada els fulls de canya i cordill transmeten continguts que reflecteixen els tòpics més conservadors.

N’hi ha també amb un clar contingut social. El 1977 (hi ha reedicions més recents), a Anarquismo y sindicalismo en España. La Primera Internacional (1864-1881), Josep Termes publicava un apèndix amb diverses mostres de literatura popular on figuren textos reusencs com el que descriu la vida dels pagesos, del Queri o la Cançó del carrilaire, que descriu les condicions de treball de miners i treballadors del ferrocarril en el moment en que s’obrien els túnels que travessen les nostres muntanyes. No menys interessant és l’ús dels recursos del folklore per a la lluita social que fan periòdics com La Tramontana, del reusenc Josep Llunas i Pujals, un tema que mereix una sessió específica.

I encara, amb aquest referent local, hi ha un personatge com Joan Prim que generà un considerable bagatge de composicions, laudatòries i crítiques, impreses i de transmissió oral, que parlen de les seves accions militars, del seu paper en la revolta de la Jamància o de la revolució de setembre de 1868, com també ho fa Las maldades del Víctor, romanço dedicat a un alcalde que salvà la pell fugint en tren i que encara és recordat –coses de Reus– a la plaça on tenia la casa que el poble li va cremar. Ferran Sugranyes parlarà de Prim com a personatge mediàtic, heroi també dels jocs de la canalla a través del famós romanç La muerte de Prim.

Tot plegat, un bon motiu de conversa, participant aquest dijous en l’activitat que proposa «Una ciutat de romanços» a l’Arxiu de Reus.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s