Petits tresors de joguina

focsjaponesos
Pàgina del catàleg general de la Pirotècnia Espinós de Reus, 1912 (AMR/ Cedit per Marc Navarro)

Entre els atractius que la pirotècnia aporta a la festa hi ha ­—encara que cada cop s’emprin menys— els anomenats «focs de sorpreses japonesos» o «focs d’estil japonès per a disparar de dia». Són artificis en forma de míssil que, amb una detonació no massa potent, expulsen la part superior, cònica, i un seguit de petites joguines que resten escampades al seu voltant, per a divertiment —i baralla— de la canalla.

Una altra forma que podien adoptar era la de carcasses, disparades amb un tub o morter de cartró, amb el mateix efecte. També es podien emprar penjades a una certa alçada de forma que, en esclatar, caiguessin al seu voltant, amb una efecte semblant al del joc de trencar l’olla.

xiulets
Xiulets de metall i fusta, per als focs de sorpresa

Ben comuns a les festes infantils, havien format part també del ritual festiu. Per exemple, a Reus, després de la tronada del migdia del 29 de juny es disparaven focs de sorpresa —a càrrec de la pirotècnia Espinós— al mig del Mercadal, fet que provocava la corredissa de la canalla cap al mig de la plaça amb l’esperança de poder plegar algun dels petits tresors que la pólvora havia projectat al cel. Puc donar testimoni d’aquest costum, si més no a la dècada de 1960. També hem sentit explicar com Manolo Solís, de ca l’Espinós, divertia els més petits tot disparant algun foc d’estil japonès quan anava a fer el refresc al Bar Quim, a la plaça de la Sang.

El catàleg de la casa Espinós de 1912 descriu com, entre els objectes que projecten els focs d’estil japonès, hi ha figures de paper en forma de globus —amb uns ploms a la part inferior— que, un cop plenes d’aire, en caure «el viento las lleva de un lado a otro, causando el regocijo entre los espectadores». Més conegudes, fins avui, eren les bombes que «van llenas de los juguetes más caprichosos, como son muñequitas y pelotitas de celuloide, Toribios, Ravachols, pequeños silbidos, trompetillas de metal, serpentinas, confetti, etc.»

ulleres
Ulleres de cartró per als focs de sorpresa

La referència a Toribios i Ravachols com a ninots de paper, a manera de paracaigudes, és prou interessant. Hom pot pensar en personatges populars grotescos, en el cas dels primers, i quant a Ravachol potser fa referència a un lloro de gran fama que va viure entre 1891 i 1913 a Pontevedra, i al qual la ciutat dedica encara l’enterrament del seu carnaval.

Les joguines que aviaven els focs de sorpresa eren, i són, d’una gran senzillesa, equivalents als que es podien adquirir per pocs cèntims a les paradetes ambulants o a les fires: xiulets metàl·lics o de fusta, rellotges de paper, medalles amb iconografies religioses o frases tòpiques, figuretes, banderes, pilotes de goma…, de mida ben petita, que anaven enganxades molts cops a una tira de paper fi, per tal de ser més visibles. Més endavant el plàstic va substituir altres materials i també trobem pistoles d’aigua, cotxes…

xiuletcinta
Xiulet amb una cinta de paper afegida, tal som sortia de l’artifici pirotècnic

En el transcurs de la nostra recerca, amb Marc Navarro, vam poder recollir-ne alguns exemples —avui al fons del Museu de Reus, junt amb mostres dels artificis pirotècnics aplegats per Àngel Rivero— procedents de l’antiga Pirotècnia Espinós, que, en l’actualitat, dedicada a la venda de productes de fabricació aliena, continua oferint al seu catàleg aquest tipus de focs artificials.

rellotges
Rellotges de joguina que s’empraven als focs de sorpresa. També es podien adquirir a les parades de venda ambulant

Joguines de poc valor, veritables tresors per aquells que les aconseguien, en un joc on la fortuna —també l’habilitat de córrer i tenir vista àgil— comptava. A la cultura popular hi ha diverses pràctiques on el ritual del joc i la possibilitat d’obtenir premi —sigui una petita joguina o uns caramels— eren més importants que el valor de l’objecte. El joc de trencar l’olla, ja esmentat, n’és un bon exemple, equivalent a les pinyates —comunes a diverses cultures— que es fan en diverses festes de l’any. I encara podríem parlar d’altres petits tresors com les llepolies o petites joguines obtingudes fent cagar el tió.

sorpresesplastic
Avui, el plàstic substitueix els altres materials

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s