A pasturar el tió

Diumenge passat, una bona pila de tions van anar a l’escola La Vitxeta de Reus per quarta vegada. Figures domèstiques, prou enfeinades en la seva tasca, que es troben uns dies abans de Nadal per a fer-la petar quan ningú els escolta. Grans i petits, vells i nous, tions de tota mena. Aquí en teniu una petita mostra:

Això de treure el tió de casa a pasturar fora de casa sembla que era una bona manera d’engrescar-lo a cagar més. Ho explica Antoni M. Griera, a «Litúrgia popular» article publicat al Butlletí de dialectologia catalana (1930), dient que la canalla ho feia el dia abans de Nadal, tot cantant:

«Per Nadal farem gran festa:
la Mare de Déu ja ho sap.
Ben calçada i ben vestida,
no li faltarà sinó un drap:
lo drap és a Barcelona,
a casa d’un botiguer;
l’agulla n’és a Manresa,
a casa d’un passamaner;
les estisores no tallen,
lo didal és foradat;
l’agulla n’és espuntada
i el sastre encara no és nat.»

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s