Ramon Ferran i la cultura popular

Aquest matí hem conegut la mort de Ramon Ferran Pagès, artista i primer regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus després del franquisme (1979-1983), formant part de la llista del PSUC.

Entre els molts mèrits que fan de Ramon Ferran una persona molt significativa s’ha destacat la seva vinculació a l’àmbit de la cultura popular i, en concret, al món geganter, pel fet d’haver construït els gegants Japonesos de Reus i els segons gegants Negres (1989). No són aquests, però, els únics que va fer: cal recordar, per exemple, i sense sortir de la comarca, els gegants i el Bou de l’Argentera, els gegants petits Fadrins per a la colla gegantera reusenca o el disseny i la direcció de la construcció dels gegants de l’Hospitalet de l’Infant. I cal esmentar, també, la seva tasca rigorosa en la reproducció de les parelles històriques —Vitxets, Moros i Indis— de la vila.

ramonferran
Treballant en els gegants japonesos (Arxiu Carrutxa)

Personalment, el meu record quant a converses més o menys recents amb Ramon Ferran no correspon, però, a aquesta relació amb el fet geganter. De petit, va viure el juliol de 1936 i va patir la cruesa dels bombardeigs sobre la ciutat durant la Guerra Civil i el seu testimoni quedà reflectit en el treball que fa uns anys vaig fer amb Ezequiel Gort sobre aquell període.

Ricard Solana, que l’entrevistà per al seu llibre sobre els gegants i altres entremesos reusencs, anota que la construcció dels gegants Japonesos fou un veritable esdeveniment. Els gegants van ser finançats per subscripció popular, i explica com «el fet de la seva construcció tingué una gran repercussió a nivell popular. Va resultar especialment impressionant la quantitat de quitxalla i també de gent gran que passava cada dia per l’estudi de l’escultor, al carrer Balmes, per veure com anava la gestació de la nova parella».

Per a fer els nous gegants, que havien de continuar les parelles històriques per representar el món sencer, Ramon Ferran es va documentar —tal com faria anys després amb els gegants Negres—, aconseguint l’encaix de la nova parella en el conjunt. Ricard Solana explica que, per a poder dedicar-se a la tasca que li havia estat encomanada a Reus, Ramon Ferran renuncià a una beca d’ampliació d’estudis.

Més enllà de la imatgeria festiva, la tasca de Ramon Ferran ha deixat petjada en el món de la cultura popular per la seva activitat pedagògica —va lluitar per crear l’Escola Taller d’Art de Reus i en fou director, el 1979— i per la seva sempre entusiasta col·laboració amb l’associacionisme. El llistat d’obres, especialment medalles, dedicades a commemorar esdeveniments associatius que va realitzar és molt llarg. Persona solidària en molts àmbits, com a artista va col·laborar en moltes iniciatives d’entitats, escoles o institucions. L’obra de Ramon Ferran avui és ben present a la ciutat. Per les seves escultures a la via pública —com el monument a la sardana o el dedicat a la dona treballadora— per l’obra artística que es pot trobar en entitats o institucions, però també per aquesta munió de petites obres —en volum, no en importància— que podeu trobar a tantes llars reusenques i que recorda efemèrides històriques o commemoracions d’entitats.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s