Crònica del cantaval 2015

No es pot manxar i tocar l’orgue. Tampoc és fàcil fer fotografies i formar part, alhora, d’un orgue de gats com el d’ahir al vespre.  Per tant, si us voleu veure –millor que escoltar– exercitant el noble art del cant popular al carrer, podeu anar mirant els murs del feisbuc o aquell recull que publica ReusDiari. Jo us deixo aquí una dotzeneta justa de fotografies.

Cada cop són més les persones que s’animen a participar en el Cantaval de Reus, algunes només al seu pas per diferents places del nucli antic, altres seguint-lo del començament a la fi, com ha fet el nostre benvolgut Rei Carnestoltes com no havia fet cap dels seus predecessors –alguns ho van fer a temps parcial– cantant i encapçalant amb la seva reina i el seu escorta de seguretat la cercavila de mascarots que ha recorregut els carrers de Reus. El meu respectuós agraïment. Tot plegat, amb una formació musical de luxe i prou variada: del so de la gralla per a desfilar al d’acordions i guitarra, saxofon, tabals o pandereta… per acompanyar els cants.

El Cantaval reuneix gent d’edats diferents i també a un públic familiar –caldrà que els anònims poetes vagin pensant, entre tanta sàtira i critica, algunes versions infantils per donar també protagonisme a la canalla– que entona cançonetes i romanços que parlen de coses de Reus i del país. Del meu avi, o el vostre, que ha esdevingut un clàssic per començar la festa a la reivindicació del retorn del Carrasclet contra aquells que ens volen mal, un altre clàssic. Les lletres les podeu aconseguir, en digital, al Quiosc del Carnestoltes.

A la fi, una mica de cançó improvisada amb tonada de garrotin i de ballaruca a ritme de jota. Tot regat amb una certa aigua valenciana fins que es va acabar. I encara, la festa es va allargar a l’entorn d’una –evidentment, llarga– taula, a la Taverna Despertaferro, on ens va repetir el repertori i alguna cançoneta més…

Gràcies a totes les persones que col·laboren: del disseny del cartell a la composició col·lectiva de les cançons, l’edició dels cançoners,  l’acompanyament musical i, és clar, a fer possible la seva interpretació. No som tants com a les rues, però ens ho passem d’allò més bé… I fins a un altre any!

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s