Cels Gomis, Zoologia popular catalana

Aquest proper dijous es presenta, a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, la nova edició de l’obra de Cels Gomis i Mestre, Zoologia popular catalana (Edicions Sidillà, 2014). Cels Gomis, de pensament llibertari i catalanisme internacionalista, fou un escriptor, divulgador científic i folklorista que va nèixer a Reus el 1841 i va morir –enguany fa cent anys– a Barcelona el 1915.

zoopopcat

Per raó de la seva feina com a enginyer en la construcció de ferrocarrils, carreteres i altres obres públiques, Cels Gomis va viatjar força i, amb l’interès de l’excursionista científic, aplegà arreu el folklore o el saber popular i tota mena de creences –sempre amb un esperit crític– respecte a Déu i el diable, els astres, les plantes o els animals…

Fruit d’aquests recull són, entre altres, llibres com Lo llamp y’ls temporals (1884), La lluna segons lo poble (1884), Botànica popular ab gran nombre de confrontacions (1888), o el que ara s’ha editat de nou, Zoologia popular catalana, publicat el 1910.

En aquest treballs, Cels Gomis recull noms, dites, creences, llegendes, embarbussaments. cançons o jocs referents als animals. Materials aplegats en el curs de converses amb els treballadors de les obres o de boca de les mestresses de les cases on li toca allotjar-se. Efectivament, Gomis fou un col·lector incansable que tingué cura d’anotar la procedència geogràfica dels documents folklòrics, que ordenà i que publicà comparant-los amb altres que conegué mitjançant lectures. Ho aclareix el descriptiu subtítol de l’obra: Modismes, aforismes, creences, supersticions que sobre els animals hi ha a Catalunya, ab gran nombre de confrontacions.

A Zoologia popular catalana Gomis ens parla d’animals reals, quotidians, ben presents en la vida diària de les persones, però també de bèsties fantàstiques que la creença popular fa habitar en territoris més o menys remots. O bé de les supersticions que afecten els animals comuns. Per exemple, en el cas de galls i gallines, explica que a les nostres comarques s’explicava que els galls blancs cridaven a les bruixes. O que al Matarranya pensaven que menjar-se el primer ou que ponia una gallina negra allargava la vida de la persona. I que molta gent considerava que quan una gallina canta amb veu de gall s’ha de vendre o matar, perquè portava malastrugança a la casa. Sense oblidar que el basilisc, animal fabulós amb cap de gall i cua de serpent que és mortal per aquell a qui mira, neix d’un ou de gall posat a covar dins d’un femer…

Personalment, aquest ha estat un dels meus llibres de consulta obligada per a la preparació de les activitats sobre el bestiari fantàstic que hem organitzat des de Carrutxa. Però, a més de creences, hi trobareu reflectida –en els aforismes i costums– una manera de veure el món d’una societat que ha canviat en molts aspectes però que ens ha deixat, no sempre per a bé, expressions del passat en el llenguatge. També hi ha cançonetes o jocs que tenen els animals com a protagonistes, encara avui vigents.

Els animals es presenten ordenats alfabèticament a partir d’un seguit de categories establertes per l’autor –animals domèstics, del bosc i ferèstecs, aus casolanes, ocells, rèptils, peixos…– amb un capítol final de monografies sobre algunes bèsties.

La nova edició incorpora a més un índex topogràfic, que recull els esments de llocs o la procedència geogràfica dels materials, un bon nombre d’excel·lents il·lustracions de David Granato i un pròleg d’Emili Samper, filòleg i especialista en la figura de Cels Gomis.

cartellzoopop

Dijous 19 de febrer de 2015, a 2/4 de 8 de la tarda,
a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, presentació del llibre de
Cels Gomis i Mestre, Zoologia popular catalana.
La Bisbal d’Empordà: Edicions Sidillà, 2014.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Cels Gomis, Zoologia popular catalana

  1. Retroenllaç: En el centenari de Cels Gomis i Mestre | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s