Aprendre la tradició

Hi ha un seguit de coneixements i pràctiques culturals que, al llarg dels segles, han anat passant de generació en generació per un aprenentatge basat en l’experiència directa, en un context familiar o de comunitat, d’àvies a néts, de mares a fills, de mestres d’ofici a aprenents… cantant a l’església a veus o amb la colla a la taverna, interioritzant narracions en forma de balada mentre hom treballava. Molts d’aquests mecanismes de transmissió d’aquest bagatge de sabers i tècniques, de formes d’expressió artística i comunicació, que avui anomenem tradició s’han trencat en la mesura que han canviat els models de família, els espais de treball o les formes de socialització en el desenvolupament personal de cada individu.

En l’actualitat, l’aprenentatge de moltes pràctiques culturals s’ubica en l’àmbit escolar o necessita de processos d’aprenentatge específics –cursets, tallers, trobades– que substitueixen els antics mecanismes. Això comporta, evidentment, canvis notables. Un dels més evidents és la globalització, encara que sigui respecte un àmbit cultural concret, d’allò que es considera tradicional. L’especificitat local, a vegades, es perd en benefici del coneixement d’altres formes de folklore d’arreu del país o d’altres indrets, la facilitat en les comunicacions afavoreix els intercanvis i fa més homogenis els repertoris… Això no és bo ni dolent. És. Perquè la cultura popular viva és la que correspon i es genera en cada moment i en cada context, en absolut la reproducció idealitzada d’unes –a cops, suposades– formes i pràctiques del passat.

Aquestes reflexions venen a tomb per la considerable quantitat de propostes de cursos o tallers sobre cultura popular que trobo a diari a les xarxes socials o m’arriben directament per correu electrònic. Mostra de la vitalitat cultural d’una societat que explora en les arrels camins de present. I no és un topic: cantar i ballar, desfogar-se del ritme quotidià, compartir la festa, comunicar sentiments o fer crítica dels esdeveniments és gratificant.

ballpages

Em permeto recomarnar-vos, ara des d’un àmbit local dues propostes: el curs que organitza la Relliscada, el grup de danses de l’Aula de Música Tradicional de Reus, sobre el ball de pagès a Mallorca, amb Sebastià Bover; o el curs de jota que proposa el Casal Despertaferro, a càrrec de l’Artur Gaya. Són maneres d’aprendre tradició, d’acumular recursos per a l’expressió festiva, tot gaudint de l’experiència. Perquè no som màquines i també, en la nostra societat digital, necessitem del contacte i l’experiència directa. Us hi podeu apuntar.

jotescasal_015

Taller de ball de pagès, al local del Xiquets de Reus
Dissabte 28 de febrer i diumenge 1 de març
Informació i inscripcions al telèfon 605 386 586

Taller de Jota a càrrec d’Artur Gaya
Dissabtes 11 i 25 d’abri, 9 i 23 de maig
Informació i inscripcions a quicantaelsmalsespanta@gmail.com
o a la Taverna Despertaferro

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s