Contra l’erudit fal·laç

Els diccionaris defineix erudició com a coneixement vast i documentat, aplicat sobretot a les ciències històriques, resultat d’una vasta instrucció. I saviesa com a coneixement just de les coses.

Conec algun personatge amb constatada erudició –ser un erudit, en principì, no és res dolent, ans al contrari– però amb ben poca saviesa, molt preocupat per mostrar que ha llegit tot allò que s’ha escrit sobre un tema, però amb ben poca capacitat de fer aportacions interpretatives que no es limitin a repetir allò que un i un altra ha dit anteriorment. I que confon la seva erudició amb la saviesa, el discurs monòton amb la comunicació. Sempre disposat a filar prim –encara que el fil esdevingui d’una inconsistència ridícula– i a fer-se notar o veure. Mirant els altres des de la seva autoatorgada superioritat i menyspreant aquells que amb menys llast acumulat, o no, cooperen, elaboren i treballen en equip per al just coneixement i per fer accessible aquest coneixement al conjunt de la població.

Potser escric pensant en algun nom concret, però que les persones que llegiu aquest blog de ben segur podreu adaptar a altres realitats properes. Per tant, aquí us deixo aquesta breu reflexió. Encara que sigui només per a desfogar-me.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en personal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.